dilluns, 9 de maig de 2016

Rotacions de cultius a l'hort

Ahir vaig fer aquesta xerrada al Biocultura convidat per l'Instituto EcoHabitar. Vàrem escollir aquest tema per una anècdota de fa uns dies, quan l'amic d'un client visitava l'hort que he començat fa quatre mesos com a regal per a la meva amiga Dolo a Banyoles. Va quedar sorprès perquè esperava trobar un hort convencional i el que va trobar era una altra cosa ben diferent. Li va agradar, però va dir amb una barreja de sentència i frustració que "el primer any tot va molt bé, però a partir del tercer ja no".

dissabte, 23 d’abril de 2016

Les famílies botàniques a l'hort




Les associacions i les rotacions de cultius són imprescindibles per a una correcta gestió dels cultius de l'hort. Per aquesta raó és important saber a quina família botànica pertany cada hortalissa:
  • Solanàcies: patata, tomata, pebrot i albergínia.
  • Umbel·líferes: pastanaga, api, fonoll i julivert.
  • Liliácies: all, ceba, calçot, porro i espàrrec.
  • Lleguminoses: mongetes, faves, pèsols, tirabecs, soja i cacauet.
  • Crucíferes: col, col xinesa, rave, col lombarda, col de Brussel·les, coliflor, bròquil, col aloma i nap. 
  • Compostes: enciam, xicoina, nyàmera, girasol, escarola, card i carxofera.
  • Quenopodiàcies: bleda, remolatxa i espinac.
  • Cucurbitàcies: carbassó, carbassa, cogombre, meló i síndria.

dissabte, 8 de febrer de 2014

Canyes per a l'hort: quan fer el pelacanyes


Les canyes que duren més i millor són les que es tallen el mes de febrer amb lluna descendent. Si alguna vegada les heu fet a l'estiu sabeu que són trencadisses. De fet de vegades s'esberlen només de clavar-les a terra.

És molt important (i farregós) pelar-les. En cas que no ho feu les fulles adherides a la tija desenvolupen un fong de color negre que taca molt la roba. Per aquesta raó sempre es comercialitzen pelades, i en català anomenem pelacanyes a algú que és pobre, pobre, perquè per pelar-les cal temps i paciència i no es pot pagar massa bé.

La canya més comú a casa nostra és l'Arundo donax, i com la resta de canyes és invasora. Si no fos il·legal us diria que cal que talleu les canyes del llit d'una riera propera sense que l'Agència Catalana de l'Aigua ho pugui saber ni us vegin els agents forestals, així netegeu la riera de cara a les properes riuades. Però no us ho puc dir.


dilluns, 16 de setembre de 2013

Col·laboració amb TVBio


Fa uns mesos, i arran d'una col·laboració amb Ecohabitar i TVBio, vàrem gravar un vídeo sobre el balcó comestible amb materials reciclats. Contents del resultat, hem gravat un total de vint programes molt curts i amb una idea molt divulgativa amb l'equip de TVBio.

Quan veig els vídeos em talla una mica, i se m'acut que potser ho hauria fet diferent. Però abordar temes  en poc més de dos minuts no és senzill, i en permacultura tenim molt present allò del "learning by doing", de manera que per ser els primers estic molt satisfet del resultat, que amb el saber fer en la gravació i l'edició per part d'en Miguel de TVBio ha quedat més que satisfactori.

Confio que us resultin útils i si voleu comentar-los o que ampliï alguns dels temes en aquest blog, només ho heu de demanar.

dissabte, 27 de juliol de 2013

Si tens els carbassó petit...

Primer de tot: confiança. Aquest bloc no registra els visitants i els dos sabem que el títol t'ha cridat l'atenció perquè vols fer una consulta per a un amic. Ja ens entenem.

Sovint se m'adreça gent demanant-me quin tractament han de fer per tal que els carbassons pugin bé. En la majoria dels casos m'expliquen que queden groguencs de la punta i es van marcint abans de venir grans. En altres casos els carbassons es marceixen de la punta o bé només es fan grans pel mig i queden amorfs.

En tots dos casos el problema no és de plagues ni d'enfermetats: senzillament tenim una pol·linització deficient. Aquest fet es produeix especialment en horts urbans, de balcó, o d'espais molt reduïts.

La solució és senzilla: planetu molta flor al voltant dels carbassons. Farà venir els pol·linitzadors de la vostra zona i ells faran la feina ;-)


diumenge, 20 de maig de 2012

El balcó comestible: tancant cicles

En el darrer article explicàvem l'anàlisi d'elements a l'hora de començar a dissenyar un balcó comestible. En aquest veurem com l'anàlisi d'elements ens permet tancar cicles.

En permacultura considerem que la contaminació és el resultat d'un sistema amb cicles mal tancats. En aquest sentit vàrem veure que una de les sortides que produeix un balcó comestible són residus (principalment les restes de les plantes que no menjarem). Hi ha d'altres elements a casa com ara la cuina que també produeixen residus.


Related Posts with Thumbnails