El problema és la solució

Un dels principis de la permacultura que més la identifiquen i que més inspiren els dissenys. També conegut com "ser part de la solució i no del problema".



Aquest principi enllaça molt amb la teoria del pensament lateral de l'Edward de Bono i les tècniques de creativitat. "Girar la truita" és de vegades la clau que transforma un disseny. En els seus orígens Bill Mollison deia per referir-se a aquest disseny: si el cérvol es menja el teu hort, menja't al cérvol".

Veure els problemes i els obstacles com a oportunitat és un exercici que simplifica la vida i permet respectar la natura de les coses (un altre principi d'actitud). La permacultura n'és plena d'exemples: sense anar més lluny fa uns mesos que estic construint basses a l'hort aprofitant una pèrdua d'aigua en el dipòsit de recollida de pluvials. El problema amb aquesta pèrdua és que embassa una part important de l'hort i la fa pràcticament intransitable i incultivable. El que es faria des d'una intervenció "convencional" és buidar tot el dipòsit, localitzar l'esquerda i reparar-la, invertint temps, diners, i perdent  tota l'aigua acumulada (més de 70.000 litres d'aigua). El que hem fet aplicant el disseny en permacultura és fer basses per allà on passava l'aigua. Com que el sòl és argilós i ja estava saturat d'aigua per la pròpia fuita no ha calgut material impermeabilitzant de cap tipus. I les basses han fet notar desseguida la seva presència: hi ha més ocells que ens controlen els llimacs i cargols, podem tenir les safates de planter surant en les basses de manera que estan permanentment regades i estèticament l'hort guanya molt atractiu.

Un altre exemple pràctic és la reutilització de la poda municipal per a la jardineria municipal després d'un procés de compostatge.