Llei del 80/20

Fa uns anys vaig conèixer un bon hortolà que preocupat per la qualitat de l'aigua del reg tenia l'hort a uns quilòmetres de casa seva i utilitzava per regar aigua d'un pou. Es negava a tenir l'hort a prop de casa en les ribes del Ter perquè segons ell l'aigua del riu era massa contaminada -i en part era cert-. De manera que cada dia feia uns quants quilòmetres amb el cotxe per poder regar amb aigua de molt bona qualitat. Però disposava de menys temps per atendre l'hort i menys aigua per regar.



En ocasions buscar la perfecció ens costa un preu tan alt que no paga la pena. Controlar un procés de dalt a baix, buscar la perfecció fins al detall, la coherència a qualsevol preu... demana tanta energia que potser renunciant al darrer 20% disposem d'energia per fer realitat un altre 80%.

Els exemples d'aquest principi són interminables en el disseny en permacultura. Aquest fet es manifesta per exemple quan estem treballant en un projecte i mai el veiem acabat del tot perquè sempre apareixen noves idees. Hi ha un punt en que cal parar, i si de cas més endavant podem fer una revisió.

En el cas de l'hortolà de l'exemple tenir l'hort més a prop li hauria deixat temps per fer més producció, o cuidar fruiters, o passar més temps amb els fills o llegint... Per alguna raó la ment i la conducta humanes focalitzen l'atenció en el defecte més que en la feina feta. Quan dissenyem o treballem per implementar o millorar un sistema hem de mirar cap a la part que avancem: fer un hort i consumir verdures fresques i de temporada ja és un pas de gegant avui en dia si vivim en una ciutat, i si l'aigua que fem servir per regar és del Ter, el pas que fem en cultivar un hort no és menys gran.