Observació com a principi d'actitud

... Pedra angular d’un canvi desitjat de manera de pensar? ... No hi era com a principi ni de disseny ni d’actitud en els primers enunciats, i en canvi, en els nous principis de Holmgren, figura el primer de tots com “Observa i interactua” ...




Sí que és veritat que l’observació té una part de qualitat inherent en algunes persones. Però també pot ser una actitud cultivada conscientment, especialment quan ens adonem que moltes vegades, en comptes de fer deduccions del que observem i reflexionem per nosaltres mateixos, ajudats pels coneixements i l’experiència adquirits, anem massa ràpid en les deduccions fent suposicions basades en fòrmules apreses ... sense donar molta importància a la infinitat de detalls que s’escapen a aquesta mirada fugaç i poc atenta, característica de la nostra època, en la que mostrar que no saps encara, o que necessites molt de temps per a reaccionar, és un signe de no anar amb els temps ...

Fukuoka ens parlava de “no fer” ... asseguts amb els braços creuats? dormint? Em sembla que no, que ell era capaç de dir que era “idiota” perquè de fet havia observat molt i molt, i s’havia desfet de molt “coneixement” inútil; deixava que la Natura actués, amb la seva intel·ligència, intervenint només quan era necessari i eficaç per tal de mantenir un sistema basat en l’observació dels processos naturals.

De fet, l’observació está a l’arrel de molts principis d’actitud i de disseny: com podriem imitar a la Natura sense observar-la? ... com podriem aplicar patrons naturals sense observar atentament la manera en que flueix l’energia per ells? ... com podriem delimitar les zones de qualsevol sistema sense observar-lo detingudament fins a entendre els seus límits interns? ... fins a definir la zona 5, la qual, ni tan sols dissenyem, sinó que la reservem intacta per tal d’aprendre com funcionen els sistemes naturals a partir de la seva observació ...

Per una altra banda, diuen que abans d’iniciar qualsevol disseny, hem de fer una recollida de dades el més intensiva possible, i observar el lloc o el sistema a dissenyar en totes les seves fases ... durant almenys un any.

“L’observació i la investigació son utilitzades en la identificació dels recursos y les limitacions d’un lloc en particular. Obtenim mapes de la propietat y consultem els registres de vents, plujes, inundacions, focs silvestres y llistes de les espècies que es troben en aquesta àrea. Preguntem a la gent local sobre les plagues, els problemes y les tècniques que ells utilitzen. Aquesta informació ens dona un ampli esborrany de l ‘àrea. La informació fixa l’escenari. En canvi, la informació no ens diu res sobre el lloc en sí mateix. Només caminant per l’àrea i observant-la en totes les estacions podrem descobrir les seves limitacions i els seus recursos. Amb el pas del temps, podrem canviar moltes d’aquestes coses, fent servir un bon disseny, espècies de plantes i animals apropiades, emmagatzematge d’aigua, tallavents, etc.” (Bill Mollison, Introducció a la Permacultura)

Algunes estratègies útils d’observació serien:

• Una actitud no selectiva, com la d’un nen, en la qual l’observador pregunta: "voldria saber per què ..." de qualsevol activitat o fenòmen. Pot ser particularment divertit el procés d’intentar deduir per què una ciutat està situada allà on està, o quins factors funcionals varen intervenir en la ubicació en un lloc concret d’una sèrie de turons. Aquest procés és molt revelador, i en ell apareixen moltes idees de dissenyadors anteriors.
• Un enfocament temàtic en el qual ens intentem centrar en un tema, com els recursos energètics potencials en una àrea o, si ens fixem en les persones, el fet d’observar-les ens pot revelar patrons sobre com utilitzen l’espai, com es desplacen en ell, quines zones ocupen o eviten, o bé, on és la gent jove en una ciutat.
• Si féssim un enfocament instrumental fariem medicions, potser amb l’ajuda d’aparells, de factors com els gradients de temperatura, el vent, o la reflexió dels arbres, o bé d’aspectes de la vida comunitària, com distàncies a llocs de treball, quantitat de plaques solars a les teulades, etc.
• En una perspectiva experiencial fariem servir tots els nostres sentits com a instruments, per tal de fer-nos totalment conscients, tant dels detalls específics, com de les sensacions i de l’atmòsfera global del lloc o del sistema.
  

No puc estar-me d’acabar amb una altra cita d’en Bill: “En sistemes complexes, on els animals i les plantes interaccionen entre ells, ni tan sols les computadores són capaces de fer front a totes les variables, ni d’explicar el cuc de terra, el pit-roig, el sòl i totes ses seves interaccions. Només un atent ull humà pot fer front a aquesta mena de valoració.” (Permaculture 2, Bill Mollison)