La lactància materna des de la permacultura

Cau pel seu propi pes com la lactància materna té tot el sentit i més en la criança dels nadons. Aquest article publicat a The Ecologist d'abril de 2006 il·lustra molt bé de quina manera construïm una realitat alternativa a la nostra naturalesa intrínseca renunciant a la nostra autoconfiança i a les xarxes socials.


M'ha semblat interessat comentar aquí l'article perquè en realitat els reptes artificials que envolten tot el tema de la lactància materna són idèntics als del disseny i pràctica de la permacultura: des de la necessitat "d'experts" que ens diguin com hem de fer les coses i com no fins als criteris estètics imposats que ens diuen com ha de ser la bellesa i què "queda bé", passant per les "necessitats" de completar la nostra vida a base de consum i acceptar les coses com ens les volen vendre en nom d'un progrés que no és tal.

Llegir aquest article des d'una perspectiva de permacultura il·lustra amb quina facilitat es construeixen els paranys entorn d'un estil de vida que genera pobresa, enfermetat, misèria i greus problemes mediambientals.