BlocPermaCultura

Avui la lluna afavoreix cultius de fulla

2011-05-06T10:49:00.001+02:00

A la tarda, el node lunar marcarà la seva influència a partir de les 17. Eviteu treballar a l'hort.

Vigna unguiculata

2010-08-12T21:43:00.002+02:00

La mongeta xinesa o mongeta llarga gegant és relativament coneguda a casa nostra. En alguna ocasió n'he vist en algun supermercat al costat dels leechees, les papaies i altres productes més o menys exòtics per aquí.

Les tavelles s'identifiquen de seguida perquè fan d'entre vint i cinquanta centímetres, i es comercialitzen senceres.

Aquest és el tercer any que en planto. La llavor la vaig trobar en una botiga de Girona, i els anys successius ja m'he anat guardant la grana.

Al contrari d'altre anys aquest any l'he plantada en testos a la terrassa. La raó és que a la terrassa de casa no hi creix res que no sigui anual: l'orientació és sud, i durant quatre mesos de l'hivern no rep insolació directa. M'interessava una planta que pogués cobrir-me la gelosia i la Vigna ungiculata aquest any ha anat força bé. per anar fent rotació en els testos l'any vinent hi posaré carbassa luffa que també és espectacular i útil.

El gust de la mongeta xinesa és saborós tot i que no és tant fi com el de la mongeta tendra tradicional.És divertida cuinada sencera i si es cull quan és ben petita queda com uns espaguetis vegetals molt divertits i amb molt de sabor.

Es digereix molt bé.

Quan la tavella és massa gruixuda queda massa fibrosa i no es menja bé, tot i que es pot consumir. Quan la tavella esdevé groga ja no la podem consumir i cal esperar a que estigui ben seca per poder-ne treure la llavor amb facilitat.

Com la resta de mongetes de mata alta supera fàcilment els dos metres d'altura si té uns bons tutors, i degut a la longitud de les mongetes es cull amb relativa facilitat.

Per últim no deixo d'admirar la flor. Les flors de les lleguminoses en general són precioses, però aquesta en concret és espectacular pel seu tamany i pel color singular.

En resum una hortalissa interessant que ajuda a complementar la biodiversitat de l'hort en permacultura, i que cosntitueix un element de disseny força versàtil i senzill de gestionar.

Fer llenya

2010-08-11T08:03:00.000+02:00

Ja hem publicat en el calendari biodinàmic els dies més indicats per tallar llenya fins al desembre de 2010.

La lactància materna des de la permacultura

2010-08-10T13:29:00.000+02:00

Cau pel seu propi pes com la lactància materna té tot el sentit i més en la criança dels nadons. Aquest article publicat a The Ecologist d'abril de 2006 il·lustra molt bé de quina manera construïm una realitat alternativa a la nostra naturalesa intrínseca renunciant a la nostra autoconfiança i a les xarxes socials.

M'ha semblat interessat comentar aquí l'article perquè en realitat els reptes artificials que envolten tot el tema de la lactància materna són idèntics als del disseny i pràctica de la permacultura: des de la necessitat "d'experts" que ens diguin com hem de fer les coses i com no fins als criteris estètics imposats que ens diuen com ha de ser la bellesa i què "queda bé", passant per les "necessitats" de completar la nostra vida a base de consum i acceptar les coses com ens les volen vendre en nom d'un progrés que no és tal.

Llegir aquest article des d'una perspectiva de permacultura il·lustra amb quina facilitat es construeixen els paranys entorn d'un estil de vida que genera pobresa, enfermetat, misèria i greus problemes mediambientals.

Empallar

2010-08-10T08:35:00.000+02:00

Ja hem publicat en el calendari biodinàmic els dies i hores més adequats per a la tasca d'empallar, tant els cultius com els camins, fins al desembre de 2010.
Concretament indiquem els dies i hores més adeuquats per empallar provocant un efecte d'airejat en el sòl. Aquesta tasca és especialment indicada per a sòls amb mal drenatge o molt argilosos.

Basses

2010-08-09T22:59:00.001+02:00

Ara fa mig any vaig iniciar la construcció de dues basses a l'hort per proveir ecotò i aprofitar que el dipòsit d'aigua tenia una fuita que deixava una zona molt embassada.

Avui m'he adonat de la importància de que una part del vas tingui almenys un metre de fondària. Si no és així la balca (Typha spp.) té tendència a col·lonitzar tot el vas. En altres circumstànciesn o m'amoïnaria, però en aquest cas les basses són petites i no vull haver d'ocupar-me periòdicament d'haver de tallar la vegetació del vas: em sobra biomassa per a l'empallat i el compostatge i per una altra banda a nivell de paisatge vull que l'aigua de les basses sigui visible i reflexi l'entorn.

Compostatge de cobriment

2010-08-09T13:54:00.000+02:00

Ja hem incorporat en el calendari biodinàmic els dies i hores corresponents al compostatge de cobriment fins al desembre de 2010.

Qualsevol dia pot sortir el sol

2010-07-16T08:21:00.004+02:00

Després d'un període d'adaptació a una nova etapa professional i familiar reprenc la tasca en el bloc. Aquests dos mesos han servit per avaluar el rumb que seguia i en quins aspectes es podria millorar. Principalment al bloc ara hi ha dos línies obertes:
- la publicació del calendari biodinàmic, i
- la publicació de continguts de permacultura que serveixin per a l'ensenyament i divulgació de la mateixa.

El calendari biodinàmic
És el motiu de la major part de visites al bloc. Això significa que és útil i que molta gent l'ha utilitzat fins ara, per tant és una bona raó per reprendre la seva publicació i aquest fet em compensa sobradament tota la feinada que em representa.
He estat valorant i publiar només els dies com a fruits, arrels, fulles o flor, però seguiré amb el format de fins ara. És més feina però em resulta més útil a mí i als meus veïns i clients, que al capdavall és per a qui vaig començar a fer-lo.
No obstant realitzaré dos canvis en la seva publicació. En primer lloc publicaré cada tasca des d'ara fins a finals d'any. És a dir, que quan comenci amb els dies arrel -per posar un exemple- els posaré tots des d'ara fins al 31 de desembre. D'aquesta manera si en propers mesos per alguna raó no puc mantenir el calendari tant actualitzat com voldria, almenys es podrà utilitzar parcialment com ha passat amb els perigeus, els nodes i els dies en què cal no regar. I en segon lloc publicaré una entrada per a cada tasca afegida al calendari. L'objectiu amb això és facilitar comprendre com el confecciono a la gent que potser en un futur es vulgui afegir a la seva confecció per garantir entre tots que el tenim al dia i adaptat als cultius locals de cada biorregió.

Els principis de disseny en permacultura
és qüestió de disposar de temps per anar penajnt-los. De moment estan publicats els principis ètics i d'actitud. Seguiré amb els antics principis de disseny i respecte dels nous principis de disseny de David Holmgren proposaré a en David Holmgren la seva traducció al català.

A partir d'aquell moment les publicacions respecte dels principis de permacultura la centraré en el procés de disseny i casos pràctics de disseny i aplicació dels principis a partir de la meva feina o la de veïns i amics. Aquesta tasca la faré de manera sinèrgica amb el meu procés per al Diploma de Disseny en Permacultura.

El Dia de la Terra

2010-04-28T11:20:00.000+02:00

Transcric un molt interessant article del company Sergi Nuss de l¡Observatori de la Sostenibilitat a les Comarques Gironines:

EL DIA DE LA TERRA
El passat 22 d’abril es commemorava El Dia de la Terra, cita que enguany compleix 40 anys
d’existència i que té repercussió a 190 països de tot el Món. Una iniciativa promoguda el 1970
per l’exsenador dels USA Gaylord Nelson i que va suposar que vint milions de nordamericans
sortissin als carrers per expressar la necessitat d’un progrés més harmònic amb les lleis de la
natura.
Des de l’Observatori de Sostenibilitat de les Comarques Gironines (OSCG) vam voler celebrar
aquesta data amb la presentació a la Universitat de Girona d’un llibre (Sostenibilitat a les
Comarques Gironines: Balanç després de 10 anys d’Agendes 21 Locals) que recull 4 anys de
treballs de registre, avaluació i seguiment de la sostenibilitat del desenvolupament gironí. Acte
que vam acompanyar d’una taula rodona amb quatre personalitats de prestigi en l’àmbit del
pensament sostenibilista tan gironí com català.
Més enllà de l’esdeveniment però, hi ha dues qüestions que m’han sobtat i voldria compartir.

Per un costat, que amb la crisis el Dia de la Terra ja no és notícia. Fa uns anys els nostres pobles
i ciutats s’esmerçaven per fer algunes activitats de conscienciació aquest dia; tallers, xerrades,
bicicletades, etc. Hi havia un interès institucional en no deixar passar aquesta data sense
emetre algun tipus de missatge sobre la importància de la salut ambiental pel nostre futur.
Aquest darrer cop, els diaris gironins només recollien quatre titulars clarament referits a la
sostenibilitat: l’anunci de l’Ajuntament de Girona que millora el seu web per fer molt més
accessible tota la informació ambiental a la ciutadania; l’informe del Butlletí Anual d’Indicadors
Climàtics (BAIC) del Servei Meteorològic de Catalunya, segons el qual la Demarcació s’està
escalfant a un ritme de 0,2oC per dècada des de 1950; una crida ecologista a la defensa del
clima feta des de Madrid; i el ja referit acte organitzat per l’OSCG. I val a dir que els únics
esments al Dia de la Terra van ser en aquests dos darrers casos. La crisi sembla haver esborrat
del mapa aquesta data en el nostre entorn, exceptuant la tradicional Fira de la Terra que
tingué lloc a Barcelona els dies 24 i 25 d’abril en llur 15a edició.
L’altre aspecte que voldria destacar és que amb la crisis aparentment el medi ambient ja no és
tema de debat. L’informe presentat és el quart elaborat per l’OSCG des de 2006. Tots ells han
tingut ressò als mitjans i per això volem fer palès el nostre agraïment a aquest sector tan bàsic
per una societat oberta i amb pensament crític. Amb tot, pràcticament no hi ha hagut
reaccions institucionals a les afirmacions fetes i a les conclusions generades. I tampoc als més
que preocupants signes que el model de desenvolupament socioeconòmic gironí és
ambientalment depradador, ple de dinàmiques injustes i insolidàries, i culturalment més
focalitzada en la materalialitat que no pas en els valors. Per posar uns exemples, l’obra
presentada a la UdG assenyala la manca d’eficàcia dels Plans d’acció local cap a la sostenibilitat
(o Agendes 21; elaborats o en procés per gairebé el 90% de municipis i comarques gironins) si
s’observa l’estat i/o evolució d’indicadors de qualitat mediambiental de la Demarcació
(producció de residus, qualitat de l’aigua als cursos fluvials, emissions de CO2, territori
construït...). El desitjable fóra que aquesta reclamació despertés dos tipus de respostes: d’una
banda, la reafirmació institucional envers allò que s’està fent per ser més ecoeficients en el
nostre desenvolupament, la visibilització que el discurs de la sostenibilitat no és merament un
discurs que es fa perquè toca; de l’altra, la reivindicació local de les Agendes 21 com a
instrument rector de l’administració per governar sosteniblement el desenvolupament
urbanístic, l’activitat econòmica, la mobilitat, els serveis ambientals que fa la natura (absorció
d’emissions hivernacle, depuració de les aigües, prevenció de l’erosió, etc.) la qualitat social de
llurs poblacions, o la “personalitat” de la relació entre autoritats públiques i ciutadania, entre
d’altres qüestions.
Enlloc d’això, ens trobem que la majoria de municipis han posat el crit al cel a les perspectives
del Pla Territorial de les Comarques Gironines de limitar llur creixement urbanístic. Globalment
estem parlant que, si fóra viable la recuperació de la construcció, la superfície urbanitzada del
2026 (o abans) podria créixer un 45% i assolir les 45.000Ha sense comptar l’àrea coberta per
infraestructures; gairebé una desena part del territori gironí, quasi tant com el Cap de Creus, el
Massís de l’Albera i el Parc Natural de la Zona Volcànica junts. I de la ma d’aquest discurs
desconcertant si hem de creure en ser més sostenibles, hi ha la reclamació de més carreteres i
més desdoblaments, donant per descomptat que és impensable un model de mobilitat basat
en el transport col·lectiu, especialment no el ferroviari. Només pel corredor Nord-Sud, això
significa que en pocs anys tindrem entre 10 i 14 carrils asfaltats entre l’AP7, l’A2 i la N2. Seria
hora que alguns ajuntaments sortissin a dir: “sí! Hem de posar fre al malbaratament de sòl.
Hem de racionalitzar tot el que ja tenim construït. Hem d’evitar que el futur es continüi basant
en l’especulació amb el sòl i amb les llicències d’obres. I hem de prioritzar que la gent pugui
desplaçar-se sosteniblement”. No dubto que si totes les inversions fetes en paviment (768
milions d’€ entre 1996 i 2004 per Girona), i en conseqüència els terminis anuals que es paguen
a les constructores, s’haguessin destinat a autobusos (19 milions d’€ en el mateix període a
tota la Catalunya no metropolitana), avui dia segurament podríem anar d’un lloc qualsevol a
un altre de la Demarcació, gratuïtament i amb la freqüència i velocitat de circulació que
requereixen un transport públic competitiu. Però hem preferit no ser innovadors, i en comptes
d’agafar l’oportunitat d’encapçalar una indústria del bus elèctric (o d’una altra tecnologia neta)
hem optat per les solucions fàcila i a curt termini, les que “s’ajusten a les legislatures” tal com
indicava Ramon Arribas, Director del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de
Catalunya a la presentació del 22 d’abril. I com deia Francesc Córdoba, membre del Consell
Assessor de l’OSCG i professor de la UdG, perquè el que manca és “imaginació, ambientalment
responsable i socialment ètica”.
Cal començar a apuntar i apuntalar les bases conceptuals perquè fem del desenvolupament
quelcom per assolir felicitat; més qualitat de vida en un sentit inegral, molt més enllà
d’aconseguir un sou per cobrir necessitats bàsiques, fornir-nos de tota mena d’artilugis de
benestar domèstic, tenir un cotxe de gamma alta i fer una escapada a l’any, o pagar uns quants
bitllets de Ryanair -que tenen els dies comptats, amb l’escalada del preus del petroli que
s’entreveu a la cantonada-. Per això, voldria citar un parell d’aportacions més fetes pels
contertulis del Dia de la Terra. Primer, va intervenir en qualitat de públic Enric Pardo, Regidor
de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, i va dir “malauradament tot això –
infraestructures, més consum, solucions a curt termini- és el que la gent demana, perquè
encara no estem rebent els impactes de la crisi ambiental a les nostres carns. Llavors, es fa
molt difícil des de la política portar a terme opcions alternatives. Potser necessitem que les
evidències siguin molt més dramàtiques perquè ens adonem que el problema és créixer –en
consum de recursos- en dues generacions tot el que el Planeta pot admetre”, reflexió que va
rubricar Enric Carrera, President de la Fundació Observatori Català de la Sostenibilitat,
recordant “els 1.400 milions d’habitants del Món que viuen amb menys d’1 dòlar al dia, i els
2.500 milions sense accés a serveis de sanejament de l’aigua” i que “la insostenibilitat és
sobretot un problema del Nord”. Finalment, tal com va apuntar Margardia Castañer, membre
de l’Institut de Medi Ambient de la UdG “no es pot admetre que amb el pretext de la crisi, tot
s’hi val”. És a dir, recaure i aprofundir en les polítiques d’insostenibilitat que han caracteritzat
els darrers 30 anys, i que tan estan protagonitzant, sota l’ampar de la immediatesa, la gestió
de la crisi; “com que hi ha crisi subvencionem la fabricació de més cotxes, com que hi ha crisi
subvencionem la compra de cotxes, com que hi ha crisi fem molta més obra pública, com que
hi ha crisi promovem molt més sòl industrial, com que hi ha crisi subvencionem els bancs”.
Novament en paraules d’Enric Pardo, és com dir “he menjat molts bunyols i ara tinc mal
d’estómac, per tant em prenc una pastilla perquè em passi el dolor i poder menjar encara més
bunyols”. És la interpretació de crisi des de la negació de les causes de la crisi, tan sols buscant
remeis pels símptomes. La Terra no té ni necessita dies, perquè la Terra ja té els seus propis
remeis a les picors i febrades que pateix. Els dies els tenim i necessitem nosaltres, per posar-
nos d’acord en tenir-li una mica més de respecte, perquè sinó no dubto que ens anirà
esbandint amb la virulència que hem vist que té quan llurs forces es desencadenen. Alarmista?
Sí. Tan de bo m’equivoqui, però tampoc crec intel·ligent l’autoengany col·lectiu. I, en qualevol
cas, l’important no és el que crequi jo. Tu què creus?
Sergi Nuss Girona
Observatori de Sostenibilitat de les Comarques Gironines

Curs de Certificat de Disseny en Permacultura (CDP)

2010-04-08T02:06:00.000+02:00

Del 16 al 29 d'agost, hi ha programat un curs de Certificat de Disseny en Permacultura, organitzat per El Huerto del Sol i impartit pel Node Espiral de l'Acadèmia de Permacultura

Aquest curs et proporcionarà coneixements i habilitats per dissenyar i gestionar sistemes realment sostenibles en harmonia amb els patrons de la Natura, de qualsevol tamany o característiques: un hort urbà en una terrassa, una granja, una eco-escola, una cooperativa de consumidors, una associació, una empresa, una eco-aldea, una ciutat, una comarca, la teva vida.

Està adreçat a persones amb consciència social i mediambiental, que vulguin participar en el disseny de nous models de gestió holística de recursos, amb projectes de vida adreçats a integrar-se en la Natura i/o participar en la gestió de solucions per a una societat i un planeta més sostenibles.

Podràs desenvolupar habilitats com: creativitat, aprendre a aprendre, Percepció holística (de totes facetes), auto-responsabilitat, lideratge i auto-lideratge, inteligència autònoma i col·lectiva , crítica pro-activa, decisió, aplicant-les al disseny i desenvolupament dels teus projectes.

A més t'oferim una política d'incentius per facilitar-te la participación: Descomptes per col·laboració, intercanvis, pagaments amb monedes complementàries, etc…

Tot el que et cal saber d'aquest curs ho pots trobar a: http://www.huertodelsol.es/cursoCDP2010.html
També pots contactar directament:
Manuel Fernández:
Telèfons: 927 567 243/ 343 - 609 101 973
Fax: 927 567 340
Email: huertodelsol@fdg.es

Mosques en el compostador

2010-04-06T20:20:00.000+02:00

Fa un parell de mesos obríem la tapa del compostador i tot anava bé.
Tot?
No, una petita colònia de mosques de la fruita irreductibles estaven esperant l'arribada de la calor a finals de febrer per multiplicar-se i estendre el seu domini cada vegada que aixequem la tapa.

La Montse m'ha escrit al facebook per preguntar-me la raó de tantes mosques i què estan fent malament. He decidit respondre-li aquí de manera que més gent pugui aprofitar la resposta.

La raó que aparegui aquesta mosca en el compostador per aquestes dates és principalment que no estem gestionant el compostador de manera adequada. Explicat de manera més concreta el que passa és que no afegim prou quantitat de matèria llenyosa (palla, fulles seques, serradures, flocs, poda triturada, boll...). Mentre ha fet fred a l'hivern no passava res si no ho fèiem prou bé, perquè la temperatura exterior era molt freda i sense matèria llenyosa les restes de la cuina es descomposen molt a poc a poc. A més la mosca de la fruita es reprodueix amb dificultats i sempre n'hi ha poques.
Quan arriben els primers dies de calor al migdia la Drosophila melanogaster comença a reproduir-se més i més i és quan ens trobem que un dia aixequem la tapa i un núvol de petites mosques molestes comença a volar per tot arreu.

La solució és doble:

Per una banda cal cobrir tota la part superior del compostador amb material llenyós d'algun tipus, de manera que no quedi cap resta de menjar ni gespa a la vista.

Per una altra banda cal començar a gestionar el compostador correctament: per cada galleda de restes de la cuina o bossa de gespa hi afegirem un volum equivalent de matèria llenyosa. No fer això és com tenir gespa i no regar-la. Si no tenim temps per anar a buscar la matèria llenyosa en podem demanar al veí, o assecar la gespa quan la tallem. Però sense barrejar els dos materials en el compostador no podrem evitar tenir mosca de la fruita. Si a més som curosos de manera que sempre que tanquem la tapa només quedi a la vista la matèria llenyosa, la mosca de la fruita no se'ns hi tornarà a instal·lar.

La Permacultura NO funciona (ni l'agricultura ecològica)

2010-03-25T10:38:00.002+01:00

Ahir parlava amb un company permacultor de Tarragona que em descrivia el desencís d'alguns dels seus veïns amb la permacultura. Consideren que aquesta és molt vàlida per fer horts d'autoconsum, però que s'estavella quan es tracta de fer horta de producció.
En primer lloc cal tenir en compte que la permacultura no és un sistema de fer horts, és un sistema de disseny. Si el disseny no funciona cal veure què ha fallat, però no es pot dir que la permacultura no funciona. Aquesta afirmació equival a dir que coure els aliments no funciona perquè se'ns ha cremat la paella.

El cas és que tot això em va dur a reflexionar que amb l'agricultura ecològica passa el mateix: molta gent creu que no funciona, i molta altra afirma que no funciona perquè ho ha "provat" o coneix a "algú que ho va provar i no li va funcionar".

Sobre la gent que no hi creu no cal perdre-hi gaire temps. És un tema amb el que també em trobo en alguns ajuntaments i administracions supramunicipals respecte del compostatge o la recollida selectiva. Algú et diu que no hi creu i penses: i els milers de compostadors que he muntat en aquests anys? I les dades i les estadístiques de residus? I el problema ambiental de les escombraries que no es reciclen?
El sol fet de convertir un fet constatable en un dogma de fe ja es qualifica per si mateix i no cal perdre-hi gaire temps.

L'altre cas és de la gent que afirma que no funciona. Què no funciona?
Per respondre a aquesta pregunta en els cursos i tallers de permacultura o agricultura ecològica sempre faig servir una analogia. Començar a fer agricultura ecològica (amb disseny en permacultura o sense ell) és equiparable a deixar el cafè o el tabac. Ni més ni menys. Tothom avui en dia està d'acord que deixar de fumar és bo i saludable. Imaginem que ens adrecem a un grup de fumadors i addictes al cafè i els proposem que ho deixin amb l'argument de les bondats que per a ells i per al món suposarà el seu sacrifici. Ens escolten, ho proven... i arriben les ansietats, el no tirar, els mals de cap... i després de dues setmanes ens vénen a dir que els hem enganyat: que es troben moltíssim pitjor que abans i que deixar el tabac o el cafè no funciona. Que ho han provat i no és cert el què dèiem sobre la salut, la vitalitat i el trobar-se bé. I si a més són dels que no allarguen gaire també ens diran que no creuen en viure sense cafè o tabac.

Amb l'agricultura passa el mateix. En l'actualitat la majoria de sòls agrícoles estan molt malmesos. Recuperar l'equilibri en el complex argil·lo-húmic i un bon nivell d'activitat biològica aeròbica i anaeròbica no és un procés de setmanes, calen almenys un any ben bo. I no n'hi ha prou amb afegir matèria orgànica en forma de fems, palla o compost, perquè de vegades fins i tot n'hi ha massa. Això significa que el primer any potser la producció ecològica no és copiosa, o sembla escarransida, o les plagues apareixeran amb molta força perquè les plantes seran febles i més vulnerables. Com els maldecaps i l'ansietat del que deixa de fumar.
Aquest és el principal obstacle a què s'enfronten els pagesos que volen fer el canvi a producció ecològica. Per aquesta raó el canvi es fa de forma escalonada i planificada -i aquí és on entra el disseny-.

De manera que si ens trobem amb algú que ens diu que coure els aliments no funciona perquè se li ha cremat l'arròs o no li va quedar prou bo, cal preguntar-li què sap exactament de cuina. I si a més ens diu que no creu en el menjar cuinat el podem convidar a dinar a un restaurant i continuar la conversa a la sobretaula.

Butlletí de primavera del Nodo Espiral

2010-03-22T17:48:00.000+01:00

Des del passat mes de febrer formem part de l'Academia de PermaCultura Nodo Espiral. Aquesta és una de les dues acadèmies que certifiquen els cursos de disseny en permacultura a la península ibèrica. L'altra és l'Institut de Permaculrura Montsant.

El Nodo Espiral és pioner en molts camps en el nivell de l'ensenyament i l'aplicació de la permacultura. En properes setmanes anirem explicant quins són els seus principals projectes i com els duu a terme.

De moment podeu consultar les diferents activitats i cursos en el Butlletí de Primavera.

Curs d'Hort-Jardí

2010-03-18T19:00:00.006+01:00

Aquest curs va adreçat específicament a gent que mai abans ha fet un hort i no sap gairebé com posar-s'hi, i a gent que ja sap fer hort però vol passar a utilitzar tècniques d'agricultura ecològica per produir aliments més sans.
Les tècniques i conceptes que explicarem en el curs s'orienten a la creació d'espais de cultiu que a més de sans i productius siguin estèticament atractius. A més els conceptes coincideixen amb els continguts del Mòdul 3 del Curs de Certificat de Disseny en Permacultura, per la qual cosa el curs és convalidable per a l'obtenció del Certificat de Disseny en Permacultura expedit per l'Academia de Permacultura Nodo Espiral.

Dies i horari
El curs s'impartirà els dies 10, 11 i 17 d'abril. L'horari serà de 9:30 del matí a 19 de la tarda, i inclou continguts teòrics i pràctics. El preu del curs no inclou el menjar, per la qual cosa cal portar menjar per compartir. Hem triat aquesta opció pel menjar per poder mantenir un preu raonable pel curs.

Els dies 10 i 11 el curs l'impartirem a Vilafreser (Pla de l'Estany) en un hort que s'està iniciant.
El dia 17 el curs l'impartirem a Les Serres (Sant Martí de Llémena, Gironès) en un hort començat fa poc.
El curs està pensat localment, però si hi tens interès i vens de lluny et podem allotjar sense cap cost en una casa o bé amb tenda de campanya. Truca'ns i en parlem.

Continguts
Entre d'altres coses en el curs (intensiu) aprendrem a:

planificar i marcar un hort
optimitzar l'ús de l'aigua
compostar i adobar el sòl
aprofitar espais marginals
combinar cultius
programar cultius al llarg de l'any
actuar correctament en cas de plagues i enfermetats
millorar l'espai on cultivem
fer compost templer, bancal profund i parades en crestall

Inscripcions i pagament

Les places són limitades. Pots reservar la teva plaça fent un ingrés de 35,00 € en el número de compte 3183 1700 67 0000462641
La resta del pagament es realitza el dia 10 en el moment d'iniciar el curs.
El preu total del curs és de 145€.

Si ets soci de la Xarxa Eco acceptem un 50% del pagament en ECOs, o bé en Permis. Escriu a albert.pique@gmail.com i t'informem.

També fem rebaixa del preu del curs si us inscriviu en grup (dues o més persones).

Acompanyants
No podem acceptar gossos per la naturalesa dels llocs on impartim el curs (ja n'hi han i són territorials).

Si vols venir amb la mainada estem pensant en organitzar un taller i activitats paral·leles per a ells. Escriu-nos a la mateixa adreça de dalt i t'informem.

Començar molt petit

2010-03-18T11:23:00.000+01:00

Dissenyar en base a passos amb terminis i objectius permet veure un siostema des del disseny general a les parts concretes, simplificant el procés. També conegut com a "dissenyar sistemes intensius a petita escala", en la Introducció a la Permacultura en Bill Mollison el cita com a principi de disseny i no d'actitud.
També en David Holmgren el situa entre els nois principis de permacultura i l'anomena "Utilitzar solucions petites i lentes".

Al respecte en David Holmgren diu que els sistemes petits i lents són més senzills de mantenir que els grans, fan un millor ús dels recursos locals i produeixen sortides més sostenibles".

Entès com a Principi d'actitud el començar molt petit s'ha d'entendre com una definició dels límits del disseny en el temps i en l'espai per focalitzar millor el procés de disseny. No tenir definits aquests limits es tradueix normalment en entropia, la qual cosa és una amenaça per a qualsevol projecte sobretot en els inicis quan alguns elements no són coneguts o estan per descobrir.
Quan en el procés de disseny ens sentim aturats i no avancem és bo recórrer a aquest principi i delimitar allò que estem dissenyant posant-li terminis i identificant-ne les parts. Amb aquestes dues dades a la ma reprendre el disseny és més senzill.

Els rendiments d'un sistema són teòricament il·limitats

2010-03-17T17:48:00.000+01:00

Un dels principis d'actitud clàssics i més coneguts de la Permacultura. Bill Mollison diu rspecte d'aquest principi que els rendiments d'un sistema només estan limitats per la informació de què disposem i la nostra creativitat.

En una visió "convencional" d'un sistema (hort, bosc, empresa, comunitat) els rendiments es mesuren en producció econòmica de forma directa o equivalent. És indiscutible que l'economia és important (un sistema que requereix més entrades que les sortides que produeix no funciona de forma orgànica ni natural i no és sostenible), però mesurar només en termes econòmics és limitat i dona una visió molt parcial del funcionament del sistema. Entendre un hort o un bosc o una empresa com un conjunt d'elements que treballen de forma sinèrgica per sostenir una activitat i produir uns efectes i productes ens permet dissenyar més enllà.

En un hort la producció no només es limita a les hortalisses collides. Quins efectes produeix en els terrenys colindants? I en la fauna local? Quins efectes produeix als seus usuaris? Aquests són només una peça per produir hortalisses o també aprenen (nens), ensenyen (avis), s'organitzen (veïns), augmenten la salut de la seva forma de viure (familia)?

I una empresa entesa des de la perspectiva de la permacultura no és un medi per a produir diners i per tant beneficis. Com l'hort pot ser un espai per a l'educació, per a la integració, per a la millora del teixit social local, promotora d'un canvi de paradigma social on les persones compten més que els diners (i a més els números surten i permeten a les persones guanyar-se la vida amb independència i integritat).

Mirar el disseny en permacultura com un conjunt de rendiments permet explorar i disfrutar de factors que culturalment no valoritzem o ni tan sols coneixem.

Quin és el preu de mirar a un hort que produeix hortalisses, és un medi de vida per als que el treballen i a més és bell i constitueix un espai agradable i harmònic?

Tot afecta a tot

2010-03-15T14:22:00.001+01:00

Els ecosistemes naturals (i els socials també) funcionen de manera sinèrgica. Els elements que en formen part i que els constitueixen estableixen relacions entre ells de manera que quan canviem les característiques d'un dels elements el canvi afecta a tot el conjunt.

Comprendre aquest funcionament sinèrgic permet al dissenyador en permacultura de fer canvis al seu favor. Els exemples són nombrosos:

Tallar o plantar un arbre canvia les ombres en el terreny i per tant afecta als graus d'humitat de sòl i a les plantes i animals que en formen part.

Introduir vegetació amb flor en la proximitat de l'hort atrau pol·linitzadors, que milloraran la qualitat i producció de les cucurbitàcies (cogombres, carbassons, carbasses...).

Construir una bassa dins de l'hort permet crear un hàbitat per a depredadors de plagues que d'altra manera no s'instal·larien en el nostre hort.

Realitzar tasques i projectes conjunts amb un veí augmenta els recursos al nostre abast i enforteix les possibilitats d¡'èxit del projecte en disposar de més mans i més observació per dur-lo a terme.

Permacultura i resiliència a Xile després del terratrèmol

2010-03-06T00:15:00.000+01:00

Els darrers dies la comunitat de permacultura ha viscut contenint la respiració perquè no es rebien notícies de l'Ecoescuela El Manzano, molt a prop de l'epicentre del terratrèmol a Xile i on 40 persones estaven realitzant un curs de disseny en permacultura.

A través del company Antonio Palma i el Diario de Jerez hem pogut saber del testimoni d'una permacultora espanyola en la finca:

"Llegar a Santiago nos costó 15 horas"

La jerezana aislada en Chile por el seísmo narra el largo viaje hasta la capital chilena y dice que quiere "volver cuanto antes pues mi madre no soportaría que retornara a fin de mes como estaba previsto"
Manuel Moure / Jerez

Un grupo de niños visita la ecoescuela donde trabajó la jerezana.

María Vela, la joven jerezana que espera en Santiago de Chile a poder volver a España tras el terremoto que afectó la zona centro del país el pasado sábado destacó, ayer a este medio que consiguió salir de la casa que ocupaba junto a su acompañante, una joven embarazada, "antes de que parara el movimiento más fuerte. Allí (fuera) nos reunimos con otros amigos de la casa, sacamos algunos asientos para quedarnos fuera, alejados de los árboles grandes y sin miedo a que ocurriera algo con el tendido eléctrico porque ya se había cortado la luz. Hicimos un fuego y entre bromas nos relajamos, hubo alguna réplica, pero poco a poco se calmó y volvimos a la casa, esta vez con todas las puertas abiertas".

Según explicó la jerezana, la cooperación entre todos los habitantes de la ecoescuela 'El Manzano' les permitió superar con facilidad los primeros momentos. "A la mañana siguiente -destacó a este periódico- volví a la cocina donde he estado trabajando durante el curso junto con Doris, una amiga habitante de la villa. Estábamos agotadas pero tuvimos mucha ayuda para cocinar, algunos cortaban las verduras y otros fueron a por agua al pozo manual. Otro grupo fue a cosechar algunos alimentos para las ensaladas. Teníamos gas, y de todos modos, si éste se acabara, teníamos un gran bosque de pinos y cocina a leña. Así que nuestras necesidades básicas estaban cubiertas. Otro grupo se marchó a hacer un baño seco, pues al no haber electricidad los baños tradicionales no se podían utilizar".

"A la tarde cocinamos la cena para todos, ya con menos ayuda puesto que los alumnos preparaban sus diseños finales del curso, volviendo poco a poco a la normalidad y ayudando entre todos a mantener la calma. En la noche hicimos una fiesta de despedida del curso, llena de agradecimientos por que todos estábamos bien y con muchos pensamientos puestos en Concepción, donde parecía que todo estaba peor", apuntó la estudiante.

La segunda noche volvió a ser dura, reconoció María Vela. "Esa noche la pasamos en la casa, hubo alguna réplica, pero nada grave. Eso sí, a la mañana siguiente todos teníamos sensación de mareo, estábamos un poco tristes. El movimiento de la tierra no paraba del todo. Algunos decían que la tierra había expresado su rabia por la negligencia humana, otros que no era más que un fenómeno natural ocasionado por la geología...".

La principal fuente de noticias de los habitantes de 'El Manzano' (treinta familias residentes y cuarenta alumnos de permacultura) fue la radio. "Conseguíamos oír de vez en cuando las noticias de la radio de los coches". Hablaban de "10 muertos, 20 muertos, de tsunamis en Miami, en Hawai, de carreteras cortadas... todo era confuso. Algunos salieron a llamar a sus familias, a buscar cobertura. Además, era el cumpleaños de mi hermana y le pedí a uno de ellos que intentara enviarle un e-mail de felicitación diciendo que estaba bien. Y así lo hicieron, pero mi angustia seguía porque no tenía certeza de que hubiera llegado (el mensaje)".

Desplazarse se antojaba complicado. "En las noticias decían que no había gasolina en las estaciones. Eso significaba que no podíamos salir. Allí teníamos de todo y nos llegaban noticias de una nube tóxica en Santiago, del toque de queda en Concepción... El número de muertos ascendía, pero el grupo aún mantenía la calma". Fue justamente a la mañana siguiente cuando los habitantes de la ecoescuela supieron que era posible conseguir gasolina. "A la mañana siguiente hubo noticias de que había combustible y un grupo de amigos que se iba para Santiago me hizo un hueco en su coche, que ya iba muy lleno, pero sabían que me urgía contactar con mi madre. Me despedí de este lugar de enseñanza, de una vida sustentable, donde tanto había aprendido durante los últimos cinco meses. Realmente más nos vale ir aprendiendo de este tipo de técnicas y éticas para estar preparados ante los efectos del cambio climático que continuarán haciéndose notar en Europa. La gran crisis ha existido en los lugares muy dependientes del petróleo y la electricidad, es decir, las grandes ciudades", destacó la comprometida joven.

El camino hasta Santiago fue "largo y caluroso". Según manifestó, "tardamos como 15 horas, encontramos un lugar donde almorzar rico, cantamos a voz en grito canciones de Luz Casal, pensé que ya estaba más cerca de tranquilizar a los míos. Había grandes atascos. Pero los chilenos tampoco se dejaron llevar por el pánico en esta ocasión. Algunos trozos de la carretera estaban muy dañados. Fue a las 5 de la mañana cuando llegamos a 'Pachamrita', otra finca experimental de permacultura en la que viven la familia de los amigos que me trajeron finalmente a Santiago. Ahí pasamos la noche, pero antes de dormir un poco contacté con todos los que pude y me sorprendí por la rapidez conn la que mi nombre había aparecido en tantos medios así como por el sensacionalismo de algunos titulares". Fue a la mañana siguiente "cuando vinimos para Santiago, al piso de mis amigos desde donde escribo ahora, donde me siento totalmente protegida y en familia. Ahora exploro mis posibilidades para volver, puesto que si bien mi vuelo estaba previsto para el próximo 29 de marzo. Sé que mi madre no soportaría una espera tan prolongada para verme sana y salva. Parece ser que es falso ese rumor de que la Embajada española nos íba a organizar un vuelo para todos los interesados, así que tendré que comprar mi tercer billete de vuelta (el primero lo perdí con la quiebra de Air Comet). Pero en breve estaré de vuelta, eso sin duda. Sólo espero que esta experiencia sirva a muchos como un aviso de la importancia de construir hogares menos dependientes de supermercados, empresas de agua y electricidad... y personas capaces de mantener la calma en cualquier situación".

Les primeres tomateres

2010-03-05T11:37:00.000+01:00

Hi ha una dita en castellà que diu que "no por mucho madrugar amanece más temprano". Aquesta dita és plenament aplicable a la plantació de les primeres tomateres.

Hi ha clients que per aquestes dates em comencen a preguntar quan començarem a plantar tomates. La meva resposta és: "per què tan aviat?". I la seva resposta és que si ja en plantem ara, en podrem collir abans.

Però el cert és que plantar tomates ara i d'aquí a quatre setmanes no té gaire diferència. La raó és que fins que el sòl no s'escalfa prou la tomatera té dificultats a desenvolupar-se. Com diu en Richard Wade: "la tomatera vol tenir els peus calents".

Podem avançar l'escalfament del sòl posant pedres grans (no rajols) al costat de cada tomatera en la banda sud de manera que la massa tèrmica de la pedra acumuli escalfor al migdia i la cedeixi lentament al sòl i les arrels durant la resta del dia.

En qualsevol cas cal no oblidar que en agricultura ecològica el fer les coses en el moment i lloc adequats és tenir mitja feina feta. Plantar les tomateres amb el sòl fred (per no parlar de l'amenaça de les gelades) equival a tenir plantes que ja creixen febles i que per tant seran més sensibles a enfermetats i plagues requerint més atenció per part nostra.

Mínima intervenció, màxim efecte

2010-02-26T18:37:00.002+01:00

En la natura tots els elements d'un ecosistema actuen de forma sinèrgica. Afectar-ne a un produeix afectacions en tot el conjunt en diferent grau.

Per aquesta raó en el disseny en permacultura dediquem molt de temps a observar i analitzar abans d'introduir o dissenyar qualsevol canvi. I procurem que aquest canvi impliqui la menor feina possible, per produir el màxim benefici.
Per aquesta raó de vegades des de fora sembla que els permacultors "no fan res" ;-). res més lluny de la realitat, estan aplicant amb profunditat aquest principi i el principi d'observació.

Un exemple d'això seria ubicar el compostador en la zona del jardí o del terreny amb tendència a embassar-se, de manera que la pila de compost actua com una esponja i absorbeix l'excés d'humitat, aprofitant-la en el procés de descomposició o alliberant-la a poc a poc quan arriben els dies més secs.

O plantar lleguminoses quan comencem un hort en un mal terreny per treure'n una collita i alhora millorar la composició del sòl.

Llei del 80/20

2010-02-24T20:08:00.001+01:00

Fa uns anys vaig conèixer un bon hortolà que preocupat per la qualitat de l'aigua del reg tenia l'hort a uns quilòmetres de casa seva i utilitzava per regar aigua d'un pou. Es negava a tenir l'hort a prop de casa en les ribes del Ter perquè segons ell l'aigua del riu era massa contaminada -i en part era cert-. De manera que cada dia feia uns quants quilòmetres amb el cotxe per poder regar amb aigua de molt bona qualitat. Però disposava de menys temps per atendre l'hort i menys aigua per regar.

En ocasions buscar la perfecció ens costa un preu tan alt que no paga la pena. Controlar un procés de dalt a baix, buscar la perfecció fins al detall, la coherència a qualsevol preu... demana tanta energia que potser renunciant al darrer 20% disposem d'energia per fer realitat un altre 80%.

Els exemples d'aquest principi són interminables en el disseny en permacultura. Aquest fet es manifesta per exemple quan estem treballant en un projecte i mai el veiem acabat del tot perquè sempre apareixen noves idees. Hi ha un punt en que cal parar, i si de cas més endavant podem fer una revisió.

En el cas de l'hortolà de l'exemple tenir l'hort més a prop li hauria deixat temps per fer més producció, o cuidar fruiters, o passar més temps amb els fills o llegint... Per alguna raó la ment i la conducta humanes focalitzen l'atenció en el defecte més que en la feina feta. Quan dissenyem o treballem per implementar o millorar un sistema hem de mirar cap a la part que avancem: fer un hort i consumir verdures fresques i de temporada ja és un pas de gegant avui en dia si vivim en una ciutat, i si l'aigua que fem servir per regar és del Ter, el pas que fem en cultivar un hort no és menys gran.

Observació com a principi d'actitud

2010-02-23T22:47:00.005+01:00

... Pedra angular d’un canvi desitjat de manera de pensar? ... No hi era com a principi ni de disseny ni d’actitud en els primers enunciats, i en canvi, en els nous principis de Holmgren, figura el primer de tots com “Observa i interactua” ...

Sí que és veritat que l’observació té una part de qualitat inherent en algunes persones. Però també pot ser una actitud cultivada conscientment, especialment quan ens adonem que moltes vegades, en comptes de fer deduccions del que observem i reflexionem per nosaltres mateixos, ajudats pels coneixements i l’experiència adquirits, anem massa ràpid en les deduccions fent suposicions basades en fòrmules apreses ... sense donar molta importància a la infinitat de detalls que s’escapen a aquesta mirada fugaç i poc atenta, característica de la nostra època, en la que mostrar que no saps encara, o que necessites molt de temps per a reaccionar, és un signe de no anar amb els temps ...

Fukuoka ens parlava de “no fer” ... asseguts amb els braços creuats? dormint? Em sembla que no, que ell era capaç de dir que era “idiota” perquè de fet havia observat molt i molt, i s’havia desfet de molt “coneixement” inútil; deixava que la Natura actués, amb la seva intel·ligència, intervenint només quan era necessari i eficaç per tal de mantenir un sistema basat en l’observació dels processos naturals.

De fet, l’observació está a l’arrel de molts principis d’actitud i de disseny: com podriem imitar a la Natura sense observar-la? ... com podriem aplicar patrons naturals sense observar atentament la manera en que flueix l’energia per ells? ... com podriem delimitar les zones de qualsevol sistema sense observar-lo detingudament fins a entendre els seus límits interns? ... fins a definir la zona 5, la qual, ni tan sols dissenyem, sinó que la reservem intacta per tal d’aprendre com funcionen els sistemes naturals a partir de la seva observació ...

Per una altra banda, diuen que abans d’iniciar qualsevol disseny, hem de fer una recollida de dades el més intensiva possible, i observar el lloc o el sistema a dissenyar en totes les seves fases ... durant almenys un any.

“L’observació i la investigació son utilitzades en la identificació dels recursos y les limitacions d’un lloc en particular. Obtenim mapes de la propietat y consultem els registres de vents, plujes, inundacions, focs silvestres y llistes de les espècies que es troben en aquesta àrea. Preguntem a la gent local sobre les plagues, els problemes y les tècniques que ells utilitzen. Aquesta informació ens dona un ampli esborrany de l ‘àrea. La informació fixa l’escenari. En canvi, la informació no ens diu res sobre el lloc en sí mateix. Només caminant per l’àrea i observant-la en totes les estacions podrem descobrir les seves limitacions i els seus recursos. Amb el pas del temps, podrem canviar moltes d’aquestes coses, fent servir un bon disseny, espècies de plantes i animals apropiades, emmagatzematge d’aigua, tallavents, etc.” (Bill Mollison, Introducció a la Permacultura)

Algunes estratègies útils d’observació serien:

Una actitud no selectiva, com la d’un nen, en la qual l’observador pregunta: "voldria saber per què ..." de qualsevol activitat o fenòmen. Pot ser particularment divertit el procés d’intentar deduir per què una ciutat està situada allà on està, o quins factors funcionals varen intervenir en la ubicació en un lloc concret d’una sèrie de turons. Aquest procés és molt revelador, i en ell apareixen moltes idees de dissenyadors anteriors.
Un enfocament temàtic en el qual ens intentem centrar en un tema, com els recursos energètics potencials en una àrea o, si ens fixem en les persones, el fet d’observar-les ens pot revelar patrons sobre com utilitzen l’espai, com es desplacen en ell, quines zones ocupen o eviten, o bé, on és la gent jove en una ciutat.
Si féssim un enfocament instrumental fariem medicions, potser amb l’ajuda d’aparells, de factors com els gradients de temperatura, el vent, o la reflexió dels arbres, o bé d’aspectes de la vida comunitària, com distàncies a llocs de treball, quantitat de plaques solars a les teulades, etc.
En una perspectiva experiencial fariem servir tots els nostres sentits com a instruments, per tal de fer-nos totalment conscients, tant dels detalls específics, com de les sensacions i de l’atmòsfera global del lloc o del sistema.

No puc estar-me d’acabar amb una altra cita d’en Bill: “En sistemes complexes, on els animals i les plantes interaccionen entre ells, ni tan sols les computadores són capaces de fer front a totes les variables, ni d’explicar el cuc de terra, el pit-roig, el sòl i totes ses seves interaccions. Només un atent ull humà pot fer front a aquesta mena de valoració.” (Permaculture 2, Bill Mollison)

El problema és la solució

2010-02-23T20:55:00.001+01:00

Un dels principis de la permacultura que més la identifiquen i que més inspiren els dissenys. També conegut com "ser part de la solució i no del problema".

Aquest principi enllaça molt amb la teoria del pensament lateral de l'Edward de Bono i les tècniques de creativitat. "Girar la truita" és de vegades la clau que transforma un disseny. En els seus orígens Bill Mollison deia per referir-se a aquest disseny: si el cérvol es menja el teu hort, menja't al cérvol".

Veure els problemes i els obstacles com a oportunitat és un exercici que simplifica la vida i permet respectar la natura de les coses (un altre principi d'actitud). La permacultura n'és plena d'exemples: sense anar més lluny fa uns mesos que estic construint basses a l'hort aprofitant una pèrdua d'aigua en el dipòsit de recollida de pluvials. El problema amb aquesta pèrdua és que embassa una part important de l'hort i la fa pràcticament intransitable i incultivable. El que es faria des d'una intervenció "convencional" és buidar tot el dipòsit, localitzar l'esquerda i reparar-la, invertint temps, diners, i perdent tota l'aigua acumulada (més de 70.000 litres d'aigua). El que hem fet aplicant el disseny en permacultura és fer basses per allà on passava l'aigua. Com que el sòl és argilós i ja estava saturat d'aigua per la pròpia fuita no ha calgut material impermeabilitzant de cap tipus. I les basses han fet notar desseguida la seva presència: hi ha més ocells que ens controlen els llimacs i cargols, podem tenir les safates de planter surant en les basses de manera que estan permanentment regades i estèticament l'hort guanya molt atractiu.

Un altre exemple pràctic és la reutilització de la poda municipal per a la jardineria municipal després d'un procés de compostatge.

Compostatge de superfície

2010-02-21T23:36:00.001+01:00

Espargir fems, espargir compost i el compostatge de superfície són tècniques ben diferents per aportar nutrients al sòl.

Espargir fems s'ha fet tota la vida. La incorporació de fems a l'hort no només aporta nutrients al sòl, també hi aporta matèria orgànica, que és molt necessària per tal de crear condicions favorables per a l'activitat biològica del sòl. Qualsevol pagès o avi que faci hort sap que cal espargir fems encara que utilitzi nitrofoska, 15x15x15 o qualsevol altre adob químic sigui quina sigui la seva formulació. La raó és que sense matèria orgànica el sòl no pot mantenir les condicions per a què hi visquin els microorganismes que faciliten l'absorció dels nutrients en l'arrel dels vegetals. Per explicar-ho d'una manera molt gràfica un sòl amb nutrients i sense matèria orgànica és com una cuina amb arròs i pasta però sense fogons, de manera que no els podem menjar.
Generalment quan s'escampen fems en un hort és abans de llaurar, de manera que quan fanguem o passem el motocultor queden barrejats al sòl. Una mala pràctica comú al respecte és la d'enterrar fems massa frescos. Aquesta pràctica pot generar processos d'anòxia en el sòl, afecta als vegetals sensibles a la matèria orgànica en descomposició i pot comportar el que es coneix com a "gana de nitrogen", que explicat curt i ras consisteix en què el procés d'estabilització dels fems "roba" nitrògen del sòl empobrint-lo.

El compostatge en superfície és una tècnica que neix de la mà de l'agricultura que no llaura el sòl. Consisteix a aportar la matèria orgànica -gairebé sempre fems- en la capa superior del sòl, de manera que s'hi composta amb un procés mesòfil i eventualment també s'incorpora per l'acció dels cucs, principalment els de terra (Lombricus terrestris).
Per realitzar el compostatge en superfície s'escampa la matèria orgànica cobrint el sòl amb un gruix de menys d'un pam.
Desaconsello completament realitzar compostatge en superfície amb restes de la cuina. Els resultats són desagradables en molts sentits: en primer lloc tenir les cuixes de pollastre, les peles de taronja i les cloves de musclo escampades per l'hort no és gens estètic, i en segon lloc atrau gats, gossos i gavians que fan malbé els cultius o molesten a les altres espècies que ens poden ajudar en el control de plagues i males herbes.

Cal no confondre el compostatge en superfície amb el cobriment del sòl amb compost. En aquest darrer cas el compost és matèria orgànica que ja s'ha estabilitzat, és compatible amb qualsevol cultiu i aporta nutrients, matèria orgànica i activitat biològica sense cap perill.

Personalment en els meus horts no llauro gairebé mai, i aplico el compost ja fet o bé construeixo les piles de compost a sobre d'on plantaré d'aquí a molts mesos. I poques vegades faig compost en superfície, prefereixo els beneficis del compost ja fet.

Tipus de compostatge dins del compostador domèstic

2010-02-18T20:24:00.000+01:00

Fa uns dies la Dolors preguntava de quina manera podem saber si el procés de compostatge dins del nostre compostador es termòfil o mesòfil.
La veritat és que dins del compostador podem trobar un procés termòfil, mesòfil i inclús un procés de vermicompostatge. La raó és que el compostador no és més que un recipient, i el procés que s'hi desenvolupa a dins depèn de com costruïm la pila de compostatge.

Per saber si el procés és termòfil n'hi ha prou amb remenar la part de dalt fins a una profunditat d'un pam més o menys. Si en el moment de fer-ho és hivern, o bé és al vespre, veurem sortir vapor. A més si el compostador està a l'ombra tot el dia a sota de la tapa trobarem gotes de condensació :)
Quan el procés a dins del compostador és mesòfil no s'aprecia el vapor amb facilitat ni trobem condensació a sota de la tapa, degut a que la temperatura del procés de transformació no evapora la humitat amb facilitat.

Generalment el que el compostatge segueixi un procés termòfil o mesòfil depeèn d'una relació equilibrada entre elements rics en nitrogen (matèria verda) i elements rics en carboni (matèria llenyosa) dins de la pila. I també de la densitat dels materials rics en carboni, ja que les fulles de pollancre, de morera o la palla es descomposen amb més facilitat que les fulles d'olivera o pi, per posar dos exemples. Quan els materials amb poca densitat es descomposen més ràpid alliberen més energia de manera més ràpida i per tant la temperatura de la pila és més alta.

Pel que fa al procés de vermicompostatge ens hi podem trobar si d'alguna manera els cucs vermells s'instal·len dins de la pila i es reprodueixen amb rapidesa. Quan això passa es mengen els materials abans que s'iniciï el procés i transformen ells mateixos el residu sense que la pila s'escalfi.

Els nostres fills ens acusaran...

2010-02-10T08:25:00.001+01:00

Una pel·lícula que parla dels efectes dels agroquímics sistèmics en la nostra salut i en la dels nosttres fills. Encara queda qui pensa que menjar ecològic és només una qüestió estètica?

nos_enfants_nous_accuseront
por beloutte

Disseny amb transparència

2010-02-09T08:30:00.001+01:00

La transparència no és un principi d'actitud de la permacultura, ni tampoc un dels principis de disseny. No obstant és una pràctica poc comú que ofereix molts avantatges a l'hora de dissenyar. Ens ha agradat molt i ens ha cridat l'atenció com en la plana web de Qcentro el disseny del projecte s'explica de forma planera amb objectius, dades i números.

No és intenció de BlocPermacultura comentar webs que trobem per internet: quan trobem informació que ens sembla rellevant o ens crida l'atenció la publiquem via Twitter i dediquem el bloc a una feina de divulgació de la permacultura i del nostre projecte molt més concretes.
Si la web i el projecte de Qcentro ens han cridat l'atenció és -a més de la seva claredat i del propi projecte-, perquè amb total transparència publiquen dades econòmiques com una part més del disseny. I sabem que no és freqüent perquè nosaltres mateixos tenim la intenció de publicar la informació econòmica sobre els nostres cursos i a hores d'ara no sabem de cap altre cas que també ho faci per poder-ne aprendre. Una pràctica poc comú que no obstant dona molta informació sobre un projecte i la seva implementació als que poden estar interessats en replicar-lo o bé afegir-s'hi.

Això no és un avantatge ni un inconvenient, però entenem que la transparència és molt necessària en un projecte com el nostre amb vocació de sumar persones i esforços, perquè permet transmetre una idea molt clara de què es fa i com.

Treballar amb la natura i no contra ella

2010-02-08T17:23:00.000+01:00

Un dels principis d'actitud de la permacultura més coneguts, i possiblement un dels que la defineixen millor.

Treballar amb la natura i no contra ella és un principi amb un profund sentit pragmàtic:

Si hem de fer una bassa, la farem en la part baixa de la finca o del terreny on podem conduir-hi les aigües d'escorrentia i altres de manera natural.
Si cada vegada que llaurem les males herbes proliferen amb força, provarem d'empallar i tècniques de cultiu sense llaurar.
Quan fem la casa farem les millors obertures cap al sud per aprofitar la llum i també l'efecte bioclimàtic del sol.

Els exemples poden arribar a ser infinits. El sentit d'aquest principi es pot interpretar de manera filosòfica, però en essència fa referència a profitar l'impuls i la tendència espontània de les coses per tal de dissenyar sistemes que necessitin menys inputs d'energia per funcionar.

Planificació de l'hort: rotació de cultius senzilla

2010-02-06T21:32:00.000+01:00

A finals de febrer el dia és més llarg, al migdia ja fa una bona temperatura i les tasques a l'hort comencen a intensificar-se. És hora de tenir els planters a punt i planificar bé l'espai estalvia temps i permet portar els cultius a l'hora.
Si esteu començant un hort o un balcó comestible per primera vegada, us enfrontareu al dilema d'on plantar què. La metodologia de les parades en crestall us pot ajudar molt.

Una bona tècnica, senzilla i molt eficaç tant per programar les rotacions de cultius com per planificar les associacions entre plantes.

La imatge és d'un document introductori publicat per la Fundació Terra. Però recomanem molt efusivament que compreu el llibre.

Aquest sistema de rotació agrupa totes les hortalisses en quatre grups. La tècnica consisteix en que al llarg de l'any cada espai de l'hort o del balcó comestible estigui ocupat només per les hortalisses d'un mateix grup, a la vegada o de manera consecutiva.
Personalment aplico la tècnica de manera que cada grup ocupa un espai durant tot l'any, i a la tardor canvio al grup següent amb el canvi de cultius.

Pel que fa als grups:

Solanàcies són les patates, tomates, pebrots i albergínies.
Lleguminoses i crucíferes són les faves, pèsols, mongetes, cols, coliflors, bròquils, naps, raves i rúcola.
Compostes, quenopodiàcies i cucurbitàcies són els enciams, escaroles, girasols, xicoines, remolatxes, bledes, carbassons, carbasses i cogombres.
Liliàcies i umbelíferes són els alls, cebes, porros, pastanagues, apis, fonoll i julivert.

Properament publicarem la combinació de rotacions que fem entre la tècnica de les parades en cretsll que descrivim aquí i la de les rotacions en agricultura biodinàmica.

Google SketchUp

2010-02-05T00:11:00.001+01:00

En la imatge: estany circular de permacultura en 3D, obra de Permaculture Planet.

Quin dissenyador en permacultura no havia somniat mai amb un programa potent, senzill, gratuït, multiplatafroma i col·laboratiu per plasmar els seus dissenys en dues o tres dimensions? El programa en qüestió existeix, i es diu Google SketchUp.

La veritat és que es podria arribar a escriure molt sobre aquest programa i els seus usos. Donarem quatre pinzellades de quins són els punts forts que presenta de cara al disseny en permacultura:

És gratuït
Es pot descarregar per a plataformes Windows i Mac, i si som permacultors que ja hem fet la transició al software lliure el podem instal·lar en Linux amb l'ajuda de l'emulador Wine o dins d'un Virtual Box.
En la versió gratuïta del programa trobarem moltes més possibilitats de treball de les que a priori farem servir.

És senzill
El seu ús és molt intuïtiu. No calen coneixements previs d'AutoCAD ni de dibuix tècnic. Només és recomanable disposar d'un ratolí de tres butons per fer més fàcil la feina. I disposem de tutorials progressius tant a Internet com a dins del propi programa.

A més en el blog del programa ens podem mantenir informats de les darreres novetats i millores.

És multifuncional
Podem utilitzar el programa per fer plànols 2D o dissenys 3D. En aquesta darrera opció podem carregar extensions per al càlcul d'ombres, funció molt útil en paisatgisme i bioconstrucció.
Podem realitzar des d'un galliner mòbil fins a un projecte de paisatgisme complet.

Els galliners mòbils són obra de kristen.

És col·laboratiu

Possiblement un valor afegit de molta utilitat per a la comunitat de permacultura, atès que permet publicar els propis dissenys i posar-los a disposició de tothom en la galeria de dissenys.

En la pràctica això es tradueix en que alhora de dissenyar tenim diversos elements ja publicats com ara letrines seques i tot tipus d'arbres i vegetació que podem inserir directament en els nostres dissenys amb la possibilitat de modificar-los si cal.

Espiral d'herbes de Permaculture Planet.

Edifici de Morls7.

Letrina seca de Felix.

Arbres de Coasterdude184.

Tipus de compostatge

2010-02-04T08:55:00.001+01:00

Si classifiquem el compostatge segons el procés de transformació el podem classificar en dos grans tipus: vermicompostatge i termocompostatge.

Anomenem vermicompostatge (del llatí vermis: cuc) al procés de transformació de la matèria orgànica per cucs del gènere Eisenia. Aquest tipus de cucs són detritívors i s'alimenten només de matèria en descomposició. El vermicompost és el producte de la seva digestió i també es coneix amb el nom de fem de cuc. Durant la digestió la matèria orgànica es sotmet a un procés d'higienització, raó per la qual en ocasions aquest tipus de cucs s'introdueixen en el procés d'inodors sense aigua per reduir al màxim la presència de patògens.

Anomenem termocompostatge al procés de transformació de la matèria orgànica per part de fongs i bacteris principalment. El nom deriva del fet que durant la descomposició es trenquen les cacdenes de carboni de la cel·lulosa, fet que desprèn calor. Segons el rang de temperatura de treball d'aquests fongs i bacteris distingirem entre termocompostatge mesòfil (15ºC -45ºC) i termocompostatge mesòfil (45ºC-70ºC).

El termocompostatge sempre es divideix en dues fases:

Descomposició. La protagonitzen fongs i bacteris i es caracteritza pel trencament de les cadenes de carboni i la fixació del nitrogen procedent de les proteïnes. La seva duració depèn del volum de matèria orgànica, la forma d'apilament i la presència d'oxigen i humitat dins de la pila.
Maduració, la protagonitza la creació d'una cadena tròfica completa en l'interior de la pila de manera que apareixen tot tipus de invertebrats que complementen l'acció dels fongs i bacteris. A diferència de la fase de descomposició durant la maduració no es desprèn calor i és la temperatura ambiental la que determina la durada del procés, a part dels factors abans esmentats de volum de la pila, forma d'apilament, oxigen, hunitat i drenatge.

La informació no és el coneixement

2010-02-03T11:42:00.000+01:00

Vivim una època en que l'accés a la informació és gairebé instantani, i que alhora permet fer arribar la informació de manera molt ràpida a molta gent. Això ha canviat dramàticament la forma en que la informació i el coneixement es gestionaven fa trenta anys.

Tot i que "La informació no és el coneixement" no és un dels principis clàssics d'actitud en el disseny en permacultura, m'agrada incloure'l perquè reflexa molt bé l'impacte que la gestió de la informació ha tingut en el coneixement en els darrers temps. I aquest impacte ha afectat a la permacultura com a molts altres àmbits. Però en el cas que ens ocupa això és especialment crític ja que si ho recordem una de les definicions de permacultura és que "és l'us intensiu d'informació i creativitat".

En els seus inicis la permacultura va néixer com un moviment contracultural molt crític amb la forma que el coneixement es transmetia i molt crític amb els sistemes de producció agrícola. Recordo un article de Bill Mollison on aquest explicava que quan va proposar posar les gallines sota els fruiters va rebre la condemna dels enginyers especialitzats en aviram i dels enginyers especialitzats en fruiters. Fins fa quaranta anys les tècniques de producció eren segmentades i molt especialitzades amb el propòsit de treure el màxim rendiment a cada element per separat. Posar-los junts i crear-ne sinergies era atemptar contra un ordre establert i a més qüestionava les pràctiques dels experts de cada camp.

Afortunadament en quaranta anys l'escenari ha canviat una mica i la cultura predominant és una altra. La transversalitat entre disciplines i àrees de saber es considera un actiu i el patró de xarxa ha inundat l'ensenyament i la forma d'entendre el coneixement. No obstant l'accés a la informació és tan abundant i està sotmès a filtres tan laxes -si n'hi han- que actualment el problema és un altre. I en el moment d'explorar noves formes de fer les coses és molt important tenir en compte aquest principi. He conegut a molta gent i projectes que s'han llançat a modes de vida alternatiu amb una idea clara però poca pràctica a l'hora de desenvolupar-la. I parlo des de la construcció d'un balcó comestible fins a un canvi radical de vida deixant enrera la ciutat per anar a viure al camp. Els resultats són frustració, cansament i en algunes ocasions fracàs real amb pèrdua de recursos (amics, diners, il·lusió...).

És per aquesta raó que abans d'emprendre la implementació d'un disseny en permacultura és molt oportú buscar l'ajuda de coneixedors del tema que volem implementar o formar-nos nosaltres mateixos per tal d'afegir garanties d'èxit al nostre disseny. El coneixement és una forma d'energia molt valuosa, i no es crea d'un moment a l'altre fent quatre clics a Internet. Cal tenir-ho present en tot moment.

Resultats del taller de permacultura a la Vegueria Penedès

2010-02-02T23:36:00.000+01:00

Diumenge va finalitzar el taller de permacultura amb la Vegueria Penedès de la Xarxa pel Decreixement. Podeu llegir la nostra valoració en la web de la Vegueria Penedès.

Estem molt satisfets amb el transcurs del taller i ens anima i estimula molt treballar amb un grup d'un nivell i entusiasme tan alts. Estem convençuts que en aquest taller s'han gestat projectes molt interessants i que els que ja estaven definits o començats han rebut un nou impuls. I desitgem seguir poder treballant amb els assistents per seguir impulsant iniciatives sòlides per a un canvi de paradigma.

De moment i en breu ens hem animat a crear una Aula de Permacultura dins de la Xarxa de Decreixement per donar suport tècnic als grups i particulars que ho necessitin i ho demanin.

Cartell dels Principis d'Actitud en Permacultura

2010-01-27T20:29:00.000+01:00

Com en el cas dels cartells sobre els Principis de la Permacultura i els Principis Ètics, distribuïm aquest cartell sota llicència Creative Commons i editable per a qui el trobi útil.

Tradicionalment els Principis d'Actitud han estat cinc. Nosaltres hem afegit d'altres de posteriors i els que hem incorporat a partir de la nostra experiència.

Podeu descarregar el cartell en català o en castellà.

Desaparició dels cucs del vermicompostador

2010-01-08T14:00:00.000+01:00

Ahir en Jordi em va escriure comentant que els cucs de vermicompostatge que va introduir en una pila de fems havien desaparegut.

Les raons de la desaparició dels cucs (Eisenia foetida) poden ser diverses. En aquest cas la primera opció que hem de descartar és que hi ha hagut un canvi de pressió atmosfèrica. Quan els cucs de compostatge senten que ha de ploure el seu instint els fa pujar a la part de dalt del vermicompostador per evitar morir anegats. És un comportament que la gent que hem tingut un vermicompostador en el balcó o a dins de casa coneixem bé perquè si la tapa no tanca bé trobem cucs per terra en totes direccions.

En les piles de fems es comporten igual i pugen cap a dalt, i evitant la llum busquen refugis elevats. Quan passa el període de pluges tornen a lloc i continuen amb la seva feina.

Rave, pastanaga i enciam: mínim espai i màxim rendiment

2010-01-05T12:28:00.002+01:00

La sembra conjunta de rave, pastanaga i enciam és una de les associacions més antigues que es practiquen en agricultura ecològica i molt profitosa pel que fa a l'espai. Consisteix a sembrar barrejades les tres llavors en la mateixa línia.
La idea és senzilla: tots germinen més o menys alhora però els primers a créixer són els raves, que en fer-ho deixen espais entre els enciams i les pastanagues fent innecessari aclarir. Quan collim els raves els enciams comencen a demanar espai per créixer i el troben en els buits que queden. Mentrestant les pastanagues van fent la seva, i quan arriba el moment de collir els enciams tornen a quedar espais buits de manera que cal aclarir molt poc.

Aquesta associació és molt profitosa per a balcons comestibles o bé horts petits o escolars perquè permet aprofitar molt bé l'espai. Però cal tenir en compte que:

És una tècnica que funciona molt bé si plantem directament a terra com s'ha fet tota la vida, però si ho fem en un mulching cal que estigui molt descomposat i solt. Les pastanagues demanen sòls molt solts i amb un contingut de sorra més aviat alt, i no són amigues de ser plantades dins d'un mulching.
No és compatible amb l'agricultura biodinàmica si l'apliquem de manera molt estricta ja que els raves i les pastanagues són cultius d'arrel i els enciams són cultius de fulles. No obstant podem fer-ho plantant junts només els raves i les pastanagues.

Continguts curs Creació Aula de Permacultura a Mediona

2010-01-03T20:26:00.015+01:00

A qui va adreçat aquest curs

A persones que vulguin participar posteriorment a l'aula de PermaCultura de Mediona
A qualsevol persona interessada en aprendre els conceptes bàsics sobre disseny en PC

Continguts
Mediona és un poble amb unes característiques naturals i socials que atrauen a molta gent que ja està fent canvis de vida i de consciència amb una mirada cap a models més sostenibles, i per tant ens ofereix un escenari únic per a la pràctica de la permacultura.
La idea amb la creació d'una aula de PC és la de facilitar un taller/espai regular de trobada on pensem en termes de PC tot dissenyant i desenvolupant projectes, compartint eines, coneixements i recursos per tal d'aprendre els uns dels altres.
La idea amb el curs d'introducció és proveir un llenguatge comú de base, de conceptes i de relacions; i també canalitzar la nostra inspiració cap als temes concrets amb els que podem començar aquest espai de pràctica de disseny, aprenentatge i seguiment, tot establint les característiques d'aquesta aula per tal de satisfer les necessitats dels participants de la millor manera possible amb els recursos que tenim a la ma.
Ens podem inspirar en el moviment de «Transition Towns», en d'altres exemples australians o més propers, o trobar el nostre fil únic imaginant el millor futur possible per a nosaltres i els nostres descendents …

Els facilitadors del curs

Albert Piqué
Sara Arnaiz

Horari

Dissabte
9:30-10:40	Intro i presentacions, tot compartint el que ja sabem sobre PC i com/on ens agradaria aplicar-la. Elaboració de MAPA MENTAL
Esmorzar
11-12:30	ÈTIQUES I PRINCIPIS: produïm/dissenyem un cartell com a material de referència de l'aula, on anirem anotant exemples d'aplicació.
Dinar
14:30-16:00	«TRANSITION TOWNS» un exemple d'aplicació de PC + pluja d'idees de projectes concrets per a l'aula. Selecció/priorització amb eines de treball amb grups.
16:20-18:00	Anàlisi DAFO: aplicació al disseny de l'Aula de PC.
Diumenge
9:30-10:40	Repàs de conceptes generals.
Esmorzar
11-12:30	Identificació elements, necessitats i recursos en el nostre disseny.
Dinar
14:30-16:00	Disseny conjunt. Recollida de propostes
16:20-18:00	Exposició. Elements complementaris als dissenys. Feedback i despedida.

Com arribar
El curs es farà a l'Espai Tornassol.

Per a la gent que ve de fora:

En transport públic: hi ha un autobús que surt de Barcelona a les 10h del dissabte, i torna el diumenge a les 18.15h (triga 1h i 3/4). En tren, podeu arribar fins a St. Sadurní d'Anoia (renfe, L4 direcció St. Vicenç de Calders o Vilafranca del Penedès) sortint de Sants a les 8.32h, us aniriem a buscar a l'estació (hi ha 1/2h fins a Mediona).
En cotxe, podeu venir per la A-2 fins a la 1ª sortida d'Igualada i agafar la C-15 direcció Vilafranca del Penedès, deixar-la a la sortida de Canaletes i tirar tal com indica el mapa. L'edifici de l'Espai Tornassol està a la carretera, a l'entrada del poble C/Montserrat, 24.

Mostra un mapa més gran

Acompanyants
Hi ha la possibilitat d'acollir als acompanyants del curs. La zona ofereix excursions curtes i interessants.
Els nens són benvinguts. Aviseu-nos si vénen amb vosaltres i prepararem acttivitats per a ells durant el curs.

Preu
El preu del curs és de 99 € com a màxim. Ho hem posat «innocentment» per tal de deixar clar que no volem travessar la barrera dels cent. I si s'hi apunta molta gent -a partir de 18 persones- com que els ingressos ja cobreixen el curs, el preu baixa proporcionalment per a tothom.

El curs no ofereix allotjament perquè està pensat per a l'àmbit local. Si teniu necessitat de quedar-vos a dormir contacteu amb nosaltres i estudiarem les diferents opcions. El menjar en aquest cas ens el portarem cadascun@ de casa i compartirem.

Per realitzar la vostra preinscripció cal que ingresseu 35,80 € en el número de compte 3183 1700 67 0000462641. Una vegada realitzada la reserva no tornem els diners si no és per causa major justificada.
Acceptem pagaments alternatius (intercanvi o moneda verda).

Contacteu amb nosaltres per a més informació:
albert.pique@gmail.com
saraarnaiz@gmail.com

Calendari biodinàmic en castellà

2010-01-01T16:32:00.002+01:00

Construcció d'un hort "instantani"

2009-12-30T16:01:00.003+01:00

Com ja hem comentat en altres apartats del blog la permacultura és en essència un mètode de diseny. En aquest article apliquem diferents tècniques utilitzades en permacultura combinades entre sí en el disseny i construcció de l'hort que en la primavera de l'any 2001 vaig fer per als avis de les meves filles.

Aquest article és una bona introducció al acolxat amb palla tant que utilitzem en permacultura. També és molt indicat per a gent que vulgui començar un hort en qualsevol tipus de terreny aplicant el principi d'actitud de "treballar amb la natura i no contra ella".

Per començar la construcció de l'hort instantani necessitarem molt de compost, palla, papers de diari o cartrons, i llavors i planter.

Abans de començar vull comentar que en l'època que vàrem fer aquest hort cap de nosaltres disposava de càmera digital per fer les fotos, i per poder publicar-les bé ha calgut retocar la intensitat de color.
També vull agrair a en Josep i la Pilar que m'han autoritzat a publicar les fotos, i a ells dos i a la Maite l'ajuda que em van prestar per documentar pas a pas la construcció de l'hort.

Per últim vull comentar que en el disseny d'aquell hort no només vàrem contemplar la construcció física de l'hort. També vàrem prendre en consideració l'efecte de propaganda (tots els veïns el van veure créixer cada dia quan entraven i sortien) i l'efecte didàctic vers la permacultura i l'horticultura sense llaurar.

El punt de partida

Per a la construcció de l'hort instantani el primer que necessitem és un lloc, i també tenir en compte els cinc punts que comentem en un altre article del bloc.

Si el terreny està ple d'arbustos, bardisses o mates altes és convenient tallar-ho tot i inclús llaurar amb profunditat abans de començar. En el nostre cas l'hort anava ubicat en el pati del pis que van llogar la Pilar i en Josep.
L'anterior propietari volia poca feina i va cobrir tot el pati amb geotèxtil i després ho va cobrir tot amb sauló. A efectes pràctics el que teníem per començar era un sòl molt similar al d'un pati escolar: amb molt poca activitat biològica, molt poca matèria orgànica i complicat de treballar. En termes d'hort convencional era un sòl molt mal candidat per fer-hi un hort, però en termes de permacultura era el candidat ideal per fer un hort instantani.

Les úniques tasques que vàrem fer per deixar el sòl preparat van ser arrencar el geotèxtil que estava enterrat i i tallar arran les plantes de serrana (Cyperus flavidus) sense desenterrar-ne els bulbs.

Cobriment contra les males herbes

El primer que farem és regar tota l'àrea on farem l'hort per assegurar-nos que queda ben humitejada. A continuació comencem a cobrir el sòl amb els cartrons o papers que hem preparat prèviament. Evitarem cartrons amb colors perquè poden contenir metalls pesants. Respecte dels diaris no cal patir per les tintes -almenys a la Unió Europea- perquè són amb base de soja.

En la foto s'aprecia com el paper es posa amb un gruix d'almenys quatre fulles i es rega bé per impedir que un cop d'aire se l'endugui abans que puguem continuar.

En el nostre cas només vàrem cobrir l'espai on anirien els camins de l'hort. La zona a cultivar no cal cobrir-la si en el terreny no hi tenim abundància de grama (Cynodon dactylon) o altres herbes persistents.

Expliquem-ho bé (la importància de l'amplada)

Si fem l'hort amb gent que coneix la permacultura segurament ja sabran el per què de cada pas. En aquella ocasió la Pilar, en Josep i la Maite eren escèptics amb tot plegat perquè tenien experiència en agricultura convencional i tot allò no encaixava amb el que havien fet fins al moment.

Com que aquest tipus d'hort no es llaura mai, convé no trepitjar mai allà on plantarem. L'espai de cultiu ha de tenir una amplada màxima de 1,50 metres. Una bona regla a aplicar per decidir l¡'amplada de la zona cultivada és a partir del seu usuari més petit. Per tant si tenim nens farem l'hort de la seva mida. Sabem que la mida és adequada perquè podem arribar a qualsevol lloc de la zona a plantar sense trepitjar mai la zona cultivable.

Mulching de palla

A continuació cobrirem la zona a cultivar amb palla. Generalment es posen uns 10 cms de compost abans, per garantir que hi haurà molta activitat biològica des de principi, matèria orgànica i que les plantes ens creixeran bé. En el nostre cas vàrem posar la palla directament perquè la intenció era plantar mongetes tendres. Com que les lleguminoses en general ja fixen nitrogen al sòl no cal abonar prèviament. En el cas concret de les faves són molt espartanes i poden créixer en terrenys realment pobres. Pel que fa a la carència d'activitat biològica del sòl el mulching de palla afavoreix les condicions perquè s'hi desenvolupi favorablement i el contingut de matèria orgànica s'incrementa per la pròpia palla quan comença a descomposar-se i l'acció dels petits macroinvertebrats que aniran apareixent.

Errors comuns en aquest punt:

Si no reguem la palla després de posar-la ens pot volar. Una vegada es mulla el seu propi pes fa que catxi i quedi lligada amb ella mateixa.
Si el gruix de palla és insuficient en poques setmanes serà com no tenir-ne. Quan dipositem la palla ha de tenir un gruix almenys d'entre 10 i 15 centímetres.
Dipositar la palla tirant-la desfeta. Cal evitar-ho, ja que tot i regar-la costarà més que quedi ben presa. Cal dipositar-la en llibrets tal i com l'anem retirant de la bala.
Utilitzar palla "bruta" de grana. Si no estem segur que les bales de palla que utilitzarem estan ben netes de grana les tindrem uns mesos exposades a l'aire lliure i les regarem de tant en tant. Quan utilitzem palla amb molta grana ens podria passar que la zona de mulching s'ompli de cereal i que sigui pitjor el remei que la enfermetat.
Transportar les bales de palla nues dins d'un cotxe. Fer-ho així és brut i a més perillós, perquè correm el perill que la palla més petita comencia volar per dintre del cotxe desseguida que obrim una finestra. Cal transportar-la embolicada d'alguna manera. En aquest cas vàrem utilitzar bosses de plàstic de 80 litres.

Retenir la palla

Com ja hem explicat és molt important que en acabar de posar la palla la mullem abundantment. Abans de continuar ens assegurarem que els camins queden ben marcats.

Cobriment dels camins

Es poden utilitzar molts materials diferents. El que compta és que siguin diferents de la palla perquè quedi ben diferenciada la part que es pot trepitjar i la que no.

En el nostre cas vàrem utilitzar flocs de fusteria. Els flocs i les serradures tenen l'avantatge que es compacten de seguida i ens els donen sense cap cost.

Si penseu a utilitzar serradures en pols penseu abans a tenir-les airejades durant unes setmanes per tal que el formol que contenen s'evapori bé.

L'aigua és la clau perquè l'hort no surti volant al primer cop de vent

Com en el cas de la palla regarem bé el camí per fer que tot plegat quedi ben pres i no marxi al primer cop de vent. I per assegurar-nos que des del primer moment dificultem l'aparició de males herbes l'anirem trepitjant tal i com l'anem regant.

Sembra

Quan ja hem acabat és el moment de plantar. En aquest cas van ser mongetes de la varietat contender: entre tres i cinc mongetes per cop i en contacte amb el sòl just a sota de tot de la palla. El marc de plantació és l'habitual, tot i que podem reduir la distància entre regues.

Durant tot el procés és important divertir-se, cosa que amb la Maite pel mig està assegurada.

Diversificar les opcions

Un dia després de construir l'hort i plantar les mongetes vàrem prolongar els banacals amb compost molt fet i hi vàrem plantar enciams de la varietat Meravelles. La resta de zones de cultiu la vàrem cobrir primer amb compost i després amb palla.

Tot i que el concepte central del disseny era plantar directament lleguminoses sense res més que un cobriment de palla, teníem moltes ganes de menjar alguna altra cosa a part de mongetes tendres.

Dues setmanes després...

Les mongetes ja havien brotat amb força dues setmanes després.

Algunes setmanes després...

El creixement de les lleguminoses és equivalent al d'un hort convencional.

En la part del darrera es pot observar com vàrem fer els tutors per a les tomateres aprofitant d'aquesta manera l'espai en altura.

La Pilar fantàstica com sempre.

La primera collita...

I uns mesos després...

¿Creixement sostenible?

2009-12-26T09:00:00.003+01:00

A propòsit del tres Principis Ètics de la Permacultura m'ha fet gràcia veure una notícia el dilluns 21 de desembre signada per l'ex-ministre Joan Majó en la que analitza el significat de sostenibilitat:

Un modelo de crecimiento puede etiquetarse de "sostenible" si asegura su continuidad a medio plazo en tres aspectos. Debe ser sostenible económicamente, es decir, garantizar trabajo y rentas a todos los miembros de la sociedad y, para ello, en un contexto de mercado libre y de globalización, debe tener unos niveles de eficiencia que permitan competir en el mercado internacional. Debe ser sostenible socialmente, es decir, asegurar una distribución equitativa de riqueza e ingresos entre los ciudadanos, eliminando injusticias y orientando los frutos del crecimiento hacia el bienestar y el desarrollo personal de todos. Y debe ser sostenible ecológicamente, es decir, hacer un uso de los recursos naturales que evite su agotamiento y haga posible su renovación y debe generar un volumen no excesivo de residuos para permitir su adecuado reciclaje, evitando así la degradación medioambiental y la deriva climática. Si alguno de estos tres aspectos se olvida, se producirá un empobrecimiento económico, una revolución social o una inestabilidad ecológica. En todo caso, no será sostenible.

Hemos de ir eliminando el carácter unidimensional del término sostenibilidad, tan acertadamente inventado y defendido desde el ámbito ecológico, para entender que el objetivo es la "sostenibilidad global". Global en un doble sentido. Porque se refiere a las tres dimensiones indicadas y a los necesarios equilibrios entre ellas a fin de evitar que un énfasis excesivo en una ponga en peligro las otras. Y porque se plantea no en el ámbito de un país o una zona, sino del conjunto del planeta, ya que la movilidad de productos, personas e información ya no permiten soluciones aisladas que no sean extensibles al resto de países.

Podeu consultar la notícia completa a http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Crecimiento/sostenible/elpepiespcat/20091219elpcat_9/Tes

Els Principis Ètics de la Permacultura

2009-12-24T09:00:00.003+01:00

S'ha escrit molt sobre els principis ètics de la permacultura des dels seus inicis en la dècada dels anys 70. Aquests tres principis són comuns a tots els permacultors i la seva tasca, i no obstant donen lloc a interpretacions i definicions que en moltes ocasions són ben diferents. David Holmgren -un dels cocreadors de la permacultura- els defineix d'una manera integral. En canvi a Internet trobem interpretacions i descripcions des de perspectives polítiques, de gènere, espirituals...

En propers articles des de BlocPermacultura volem parlar de la petjada ecològica, el creixement de la població, la problemàtica de l'aigua, la facilitació i altres temes que ajuden a comprendre els principis ètics i que aporten informació valuosa en el procés de disseny.

De moment publiquem la descripció que en Raul Cruz de Fuente de Permacultura ha fet en la llista de correu de Permacultura Ibèrica. La seva descripció ens agrada molt perquè no és antropocèntrica, fa referència al biorregionalisme i sobretot il·lustra d'una manera molt gràfica com els principis ètics es solapen en temes concrets de disseny i estableixen relació entre ells:

"...siempre he estado tentado de hablar del principio "Cuidar a las personas" como "Cuidar a los seres", y de "Limitar la población y el consumo" como "Limitar las poblaciones y el consumo" (y a veces también lo comento como contrapartida)

Fíjate bien, qué cambio. En el caso de "abrir" los términos y tener en cuenta todo lo que nos rodea, aumentamos conexión a vivencia de "biorregión" -> "Cuidar a los seres limitando las poblaciones y el consumo" me aporta personalmente una visión menos centrada en las personas y más inclusiva "biorregionalmente", más matríztica, y de paso, más inteligible por no estar tan centrada en las personas.

Así, lo que me atrae de este "cambio" en la práctica, es que uno puede pensar ejemplos muy fáciles de reflejarse en los 3 principios "revisados", y de paso ser muy explicativo:

- Tengo una finca con ciertos pastos disponibles, y compañeros de pasturas (un cierto nº de ovejas y un cierto nº de vacas). No puedo tener más vacas ni ovejas que las que puedan vivir bien con la cantidad de pasto disponible, así que debo calcular ese índice de "carga" y evitar un nº mayor de vacas y ovejas.... debo limitar el consumo (sobrepastoreo), su población (superpoblación) pues sino no podré cuidarlas adecuadamente con el espacio que tengo disponible (cuidar de los seres) ni tampoco cuidar adecuadamente estos pastos (otro ser).

- Tengo una pequeña granja de gallineros móviles. No debería poner más de aproximadamente 50 aves por gallinero para ir acorde con el comportamiento biológico de las gallinas y evitar así estrés, muestras de violencia entre ellas y competencia por recursos (estoy limitando población, limitando consumo y a la vez cuidando de ellas, naturalizando la idea de "bandada" ).

- Somos 4 personas inicialmente en este proyecto. Nuestro diseño prevé un potencial de alimentar a 16 personas, por lo que decidimos empezar a trabajar centrados sobre 1/4 de la superficie e ir abriendo nucleos en el resto de la finca progresivamente a la llegada de nuevos miembros. Decidimos que permitiremos un 40% desdendencia y el resto nuevos miembros que manifiestamente no tengan intención de tener hijos o que puedan amoldarse perfectamente a esta decisión.

Todo, ello, pese a quien pese, son Decisiones, de las cuales uno se hace Responsable, Confrontándose personal y colectivamente a su puesta en Práctica (conectándolo a lo que comentaba en el primer email). No hay correcto ni incorrecto en este caso a mi entender, sino sólo "movimiento", "acción", "decidir", "fluir". Con el tiempo las decisiones pueden ir variando pues la vida es puro cambio. Pero hay que empezar decidiendo. Es lo que la mayoría de gente no sabemos hacer hoy en dia. Decidir por nosotros mismos y responsabilizarnos.

La cuestión es que, además de que ahora los tres principios no funcionan a 2/3 "exclusivamente" para las personas y el primero se queda como el "saco sin fondo" (cuidar la tierra), conseguimos que se comporten de manera más inclusiva e "integral" para el que se enfrenta a entenderlos, y tanto es aplicable a las personas como al resto de compañeros biorregionales que introducimos en nuestros diseños y los que están en zona limítrofe conviviendo mútuamente. De paso nos quitamos algo de importancia y una dosis de prepotencia. No somos ni por asomo más importantes que una abeja o que un relámpago... pero sí formamos parte de la misma matriz, de una cultura matríztica, en la que compartimos plano, dimensión, y conexión."

En la web de Fuente de Permacultura s'ha obert un fil sobre aquest tema que pot ser d'interès si voleu explorar altres perspectives sobre els Principis Ètics de la Permacultura.

Si vols un bon aller... fes-ho dins un cendrer.

2009-12-23T08:00:00.006+01:00

L'any passat durant una xerrada d'introducció al compostatge a Sant Miquel de Fluvià vaig poder conèixer a l'Ives Gras, un horticultor i activista amb molta experiència i una interessant col·lecció de llavors tradicionals, algunes del Rosselló. En el moment en que parlàvem de l'interès o no d'afegir cendra a la pila de compost l'Ives ens va ensenyar un refrany que va aprendre a Montferrer (Vallespir): "Si vols un bon aller... fes-ho dins un cendrer".

En efecte els alls i les cebes agraeixen l'aportació de cendra. Un dels factors que influeix en el tamany del bulb és la quantitat de potassi (K) disponible durant el creixement de la planta. I les cendres són molt riques en K. Per aquesta raó és una bona idea que els que fem servir estufes de llenya, pinyons, cuines econòmiques... guardem la cendra per dipositar-la en la part de l'hort on hem programat la plantació de cebes i alls a l'any següent. Però cal tenir compte amb la quantitat: massa cendra pot modificar dràsticament el PH i fer malbé l'activitat biològica en el sòl. Cal recordar que en la primera meitat del segle passat la cendra s'utilitzava per blanquejar la roba. De fet la forma de fabricar la lleixiu era passant aigua calenta per un filtre de cendra.

Per evitar una aportació perjudicial evitarem que la cendra formi una capa gruixuda sobre el sòl. Cal procurar que cada aportació sigui de menys d'un dit de gruix. L'opinió de l'Ives al respecte és molt interessant des d'una perspectiva de permacultura:

"Penso que la cendra no ha de ser afegida en capa (encara que sigui fina) en el lloc on els alls són cultivats sinó que l'hem d'escampar sobre la terra, mesos abans, barrejada al mulch per exemple (o incorporada al compost) de manera que ja sigui present dins la terra quan plantem l'all."

Per últim, comentar que a Montferrer l'Ives va aprendre un altre refrany útil: "si vols un bon aller, fes-ho de lluna vella i de febrer", el qual encaixa plenament amb la teoria del calendari biodinàmic.

Solstici d'hivern i insolació en l'hort

2009-12-21T17:03:00.002+01:00

El següent article s'aplica a l'hort, però també a balcons comestibles. Les dades que presentem són per a l'hemisferi nord en una latitud equivalent a la de la península ibèrica.

Avui 21 de desembre de 2009 pel volt de les 18:30 hora central europea l'hemisferi nord de la terra estarà en el punt més allunyat del sol. El dia serà el més curt de l'any i la nit la més llarga de totes. És el que coneixem com a solstici d'hivern.

Pels antics celtes adoradors de la Deessa Terra i el Déu Astat el solstici d'hivern era conegut com la festivitat de Yule. Un moment de profunda espiritualitat que ens recorda que en el moment més fosc de la negra nit el pitjor ja ha passat i que la llum i la calor comencen a tornar lentament però amb energia renovada. Per aquesta raó ballaven al voltant del foc i feien propòsits per al nou cicle que comença.

En un pla més concret el solstici d'hivern és el millor moment de l'any per analitzar la insolació mínima en el nostre hort. Aquest factor és importantíssim per dur a terme un bon disseny: si el sol no toca allà on tenim plantat les gelades no deixaran prosperar els cultius, i poden eliminar d'una sola vegada les espècies vegetals plurianuals inclosos els fruiters i arbustives que hem plantat amb tanta cura.
Saber amb precisió quina insolació tenim durant els solsticis ens pot evitar el que en permacultura anomenem errors de tipus 1 (comprometen sense remei el funcionament de tot el sistema) i els conseqüents maldecaps.

El primer que cal tenir amb compte per esbrinar quina insolació tenim és la diferència entre l'hora oficial i l'hora solar. A casa nostra a l'hivern la diferència és de dues hores. Per tant si el sol es troba en el seu punt més alt a les dotze hores solars per nosaltres seran les 14 hores oficials. Una curiositat divertida respecte de les 12 hores solars és que qualsevol dia de l'any les ombres que projecta el sol marquen amb exactitud l'eix nord-sud. Pels que filen prim cal dir que l'hora solar calculada d'aquesta manera no és ben bé exacta, perquè marca l'hora al llarg del meridià de Greenwich. En el cas de Girona -per posar un exemple- caldria restar uns minuts. Però pel propòsit dels nostres càlculs aquest marge d'error no marca cap diferència.

La segona qüestió a considerar és com marcarem l'hort. Cal preparar prèviament el material i segons el tamany de l'hort cal pensar en un material que permeti marcar de forma ràpida. En el meu cas l'any passat vaig emmagatzemar cendres de l'estufa de llenya. També cal preveure que el perfil que marcarem quedi permanentment a terra, com ara estaques, troncs pesats, pedres... En el meu cas vaig aprofitar les totxanes de bovedilla que tenia la veïna i que van sobrar de la teulada nova.

Finalment per conèixer el punt d'insolació màxima en el nostre hort el dia del solstici a les dotze hores solars marcarem les ombres que es projecten en el nostre hort. Ara ja podem plantar amb seguretat sabent a on les gelades poden fer més mal i a on no tant.

Tan bon punt hem marcat la zona d'insolació a les dotze hores solars invertirem els dies següents en aplicar el principi d'observació per esbrinar a quines hores del matí arriba la primera llum. Si la zona de màxima insolació rep llum tan bon punt surt el sol sabem que l'efecte de les gelades serà mínim. En canvi si la primera insolació es produeix tard l'efecte de la gebrada i el fred serà més agressiu amb les plantes i el sòl.

Fins a aquí el sistema senzill. Però pot passar -com aquest any- que el dia del solstici d'hivern el cel sigui ben tapat. O que per alguna raó no ens és possible esperar fins al dia del sosltici. En aquest cas cal saber bé la inclinació del sol a les dotze hores solars per a la nostra latitud i mesurar l'altura dels obstacles que poden fer ombra a l'hort. Amb l'ajuda de la trigonometria la resta és qüestió de passar una estona amb la calculadora.

Cartell: Principis Ètics de la Permacultura

2009-12-19T09:00:00.014+01:00

Fa uns dies publicàvem el cartell sobre els tipus de principis de treball que s'utilitzen en el disseny en Permacultura. Ara és el torn del cartell sobre els Principis Ètics:

Com en el cas de l'altre cartell el posem a disposició de la comunitat de permacultura i per a qui el trobi profitós com a base per al seu propi material, i el distribuïm amb llicència de Creative Commons tal i com s'indica en el peu del cartell.

El podeu descarregar en versió .png, PDF o .svg. Per manipular la versió .svg recomanem que utilitzeu el programa inkscape. Com el cartell anterior disposeu d'una versió en català i una versió traduïda al castellà.

Properament publicarem una entrada en el bloc aprofundint la informació del cartell respecte dels Principis Ètics de la Permacultura. Per ampliar informació podeu visitar l'entrada "Què és la Permacultura?".

Taller de disseny en Permacultura amb la Xarxa pel Decreixement

2009-12-18T08:00:00.002+01:00

Els propers dia 30 i 31 de gener realitzarem un taller amb els membres de la Xarxa pel Decreixement de la Vegueria del Penedès. L'objectiu del taller és treballar tècniques de disseny en Permacultura a partir de la feina prèvia de propostes i objectius que les membres de la Vegueria venen realitzant des de fa un temps.

Pels que no coneixeu la Xarxa pel decreixement us direm que es tracta d'un moviment molt actiu i engrescador que recorda una mica el moviment de les Transition Towns pels seus objectius, tot i que es vertebra la seva tasca entorn del consum més que entorn de les teories del Peak Oil.

Residus, reciclatge i participació ciutadana

2009-12-17T14:00:00.003+01:00

Ahir va ser un dia magnífic en que em vaig retrobar amb amics de fa vint anys amb els quals ens havíem perdut la pista. Després de repassar amb poc detall i molta intensitat tot el que hem fet durant aquest temps la conversa va portar d'un tema a l'altre i inevitablement vàrem arribar al tema del reciclatge. En un primer moment vaig esvair -espero- els dubtes sobre la llegenda urbana de la recollida d'envasos i rebuig que es barreja tota en el mateix camió -vist per en Daniel-, i com que la trobada va ser en el restaurant d'en Santi va arribar el tema de la recollida de la fracció orgànica.

En Santi ens va explicar que va ser multat per l'ajuntament perquè es van trobar ampolles de Xibeca en el contenidor de rebuig que li pertoca, i que la cosa va acabar en mans d'advocats en una infinitat de recursos perquè la multa era a més d'injusta -cap restaurant ven Xibeca, és ben sabut- molt quantiosa. Respecte de la separació de l'orgànica no es queixava, però sí que va explicar que s'ha enfrontat novament a l'ajuntament perquè li demanen que tregui les galledes al carrer per a la seva recollida pel volt de les 15:00, i s'hi ha negat pel mal efecte que fa amb els clients trobar-se els contenidors a la porta del restaurant quan surten de dinar. El mal efecte es multiplica naturalment pel fet que la recollida no és cada dia. Aquestes anècdotes explicades junt amb les dificultats de tirar endavant un negoci, i més en temps de crisi, fan que la incomprensió i el rebuig cap a les polítiques de reciclatge es manifestin en ocasions de manera enèrgica, i de ben segur que en Santi ho feia.

No és la primera vegada que em trobo amb aquesta situació, i el més curiós del cas és que no deixa de ser paradoxal que pels diferents projectes duts a terme amb l'administració pública aquests anys conec de primera mà les dificultats i els obstacles en la implantació de les polítiques de reciclatge. En la taula de treball dels tècnics de l'administració responsables de dur a terme aquestes polítiques normalment hi ha piles de projectes i papers esperant el seu torn, amb uns terminis d'execució que sempre arriben de manera inexorable i massa ràpid, i amb poques possibilitats de cuidar al detall cada tema que es despatxa.

El cas és que una vegada més vaig explicar la necessitat d'aquestes polítiques, no només per raons ambientals, sinó també polítiques com ara l'entrada en vigor de la Directiva Europea de Residus o les dificultats per trobar solucions al dipòsit final dels residus, amb tractament finalista o sense ell. I finalment les raons econòmiques, moment en el qual les objeccions més enèrgiques es tornen en sorpresa perquè la magnitud del problema dels residus no permet mirar cap a una altra banda.

En aquesta ocasió, com en altres anteriors, no vaig poder evitar fer-me la pregunta: Per quina raó en la immensa majoria de casos la recollida als grans productors (bars, restaurants, mercats, obradors...) s'organitza sense comptar amb ells? No és una raó de pressupost, perquè la recollida selectiva està força subvencionada, i també hi ha línies d'ajuts per a la participació ciutadana. Aleshores la raó és política? També penso que no, la majoria de polítics voldrien poder implantar la recollida selectiva entre grans productors sense aixecar el rebuig que desperta... És aleshores un problema tècnic? Podria semblar-ho però en realitat tampoc és així perquè els tècnics de l'administració són els primers interessats a implantar polítiques que solucionin els problemes, no que en donin més dels que resolen...

Quin és doncs el problema que tenen en Santi i el seu ajuntament? Penso que possiblement sigui cultural. Estem acostumats a que des de l'administració se'ns digui què s'ha de fer i com, sense comptar massa amb el ciutadà per poder "anar per feina". I aquesta situació s'accepta per convenció. Aquesta idea que podríem anomenar de despotisme il·lustrat està fortament arrelada inclús entre alguns experts en participació ciutadana: un tècnic m'explicava que havia assistit fa uns mesos a un curs sobre el tema i s'havia insistit molt en la necessitat de no convocar mai a les sessions de participació als veïns i col·lectius conflictius per garantir un procés de participació fluït.

Fa un temps pensava que els índexs de reciclatge a Catalunya difícilment superarien el 30% de separació selectiva sense implantar la recollida de residus porta a porta. Però cada vegada que torno a explicar a un grup d'amics quin és el problema dels residus i la seva magnitud econòmica, em convenço més que per millorar els índexs de reciclatge el que cal és comptar amb la gent i dissenyar amb ells les solucions. De ben segur que amb un procés de participació ciutadana en Santi no hauria de treure les galledes d'orgànica al migdia, i quan li toqués fer-ho sabria conscientment que està sent una part de la solució al problema dels residus i la importància que això representa.

Albert Piqué

Cartell: Principis de la Permacultura

2009-12-16T15:16:00.004+01:00

Des de fa setmanes estem treballant en la preparació d'un material específic per a alguns dels propers cursos i tallers que tenim programats. De moment ens hem centrat en una sèrie que expliqui els diferents principis de la Permacultura, els Principis Ètics, els Principis d'Actitud i els antics Principis de Disseny, junt amb els nous principis de David Holmgren.

Volem compartir aquest material amb la comunitat de permacultura per diverses raons, però principalment:

- en la gran majoria de cursos que hem impartit o als quals hem assistit en el feedback dels assistents es demana un dossier més o menys complet i específic,

- i perquè pensem que compartir els apunts i el material que produïm és una forma més d'aplicar els Principis Ètics i de Disseny.

El primer cartell que tenim enllestit és el que explica els principis en conjunt. El podeu descarregar en català i en castellà.

Els cartells els compartim en format PDF i també en format .svg. Aquest darrer és editable, de manera que si voleu traduir el text, modificar-lo, o fer servir el cartell per imprimir-vos una samarreta personalitzable o el que sigui sou ben lliures de fer-ho. Només us demanem que qualsevol canvi o adaptació es comparteixi de la mateixa manera que ho fem nosaltres i que se'ns citi com a autors del model original.
Per editar l'arxiu recomanem el programa inkscape.

Per a qualsevol dubte o suggeriment podeu deixar el vostre comentari en aquesta mateixa entrada.

Estenent la permacultura

2009-12-11T22:00:00.001+01:00

Ens ha agradat molt aquest video de Permaculture Principles per promoure el calendari i l'agenda de permacultura de l'any passat.

Calendari biodinàmic a BlocPermacultura

2009-12-10T11:25:00.004+01:00

Un projecte que hem arrossegat durant molt de temps és poder disposar d'una web amb un calendari biodinàmic que "tradueixi" les posicions de la lluna a les diferents tasques a realitzar en l'hort.

Sobre el mètode biodinàmic s'ha escrit molt, i no seré jo qui aporti res a favor ni en contra. En aquest tema m'agrada molt la posició d'en Richard Wade de l'Institut de Permacultura Montsant quan diu que el que és innegable és que el mètode biodinàmic obliga a ser molt curós amb el calendari i les tasques associades, i això sempre es tradueix en bons resultats a l'hora de gestionar un projecte agrícola.

Com funciona?
La influència de la lluna és coneguda des de sempre pels treballadors de la terra. A Catalunya i com a norma general els pagesos planten amb lluna decreixent quan la part que es consumeix de les hortalisses creix a sota terra, i amb lluna creixent quan la part comestible es troba sobre terra. Pels escèptics hi ha una prova molt senzilla de fer que il·lustra molt bé com la lluna afecta al creixement: només cal plantar dents d'all amb lluna plena i amb lluna nova. En el cas dels primers l'arrel creix tan compactada que expulsa l'all fora del terra. En canvi amb la lluna nova l'arrel creix molt oberta i s'endinsa en la terra mantenint el dent d'all en el lloc on l'hem plantat.
Aquesta influència de la lluna també es tradueix en altres tasques del camp més enllà de la sembra. Recordo fa anys que vaig construir una bassa de recollida d'aigües pluvials aprofitants que el terreny era molt argilós. No obstant la bassa perdia i no podia retenir l'aigua. Quan em va visitar el veí pastor el primer que em va preguntar és amb quina lluna havia fet el forat. No vaig saber dir-li, i em va explicar que les basses retenien l'aigua si el forat es feia amb lluna decreixent, però que amb lluna creixent les basses sempre perdien. Vaig haver d'acabar posant un plàstic per la meva ignorància sobre el tema (i per la necessitat d'aigua).

El mètode biodinàmic és més sotifisticat que tot això. Es basa en l'ús que es donava a l'astrologia en les primeres grans civilitzacions (Mesopotàmia, Xina i Egipte). En aquella època l'astrologia s'utilitzava principalment per realitzar prediccions meteorològiques, de les que depenia l'estabilitat de l'Estat. Si es podia preveure amb antelació una sequera es podia evitar que aquesta derivés en desordres socials i polítics, en fam i en plagues. L'aparició de l'astrologia psicològica -si és que se'n pot dir així- és molt posterior.
En el mètode biodinàmic es contempla si la lluna és creixent o decreixent, però també si és ascendent o descendent en el firmament i especialment en quin lloc d'aquest es troba en cada moment. La posició de la lluna en una posició concreta de l'orb influencia de manera destacada uns o altres cultius, i aquesta influència es veu afectada pels diferents aspectes dels planetes en cada moment.
No és intenció d'aquest article explicar amb detall el paper de la lluna en el mètode biodinàmic: Internet és ple de bona informació. Si us interessa aprofundir en el tema per al càlcul de la lluna en cada moment (i els aspectes planetaris) és interessant disposar d'una Efemèride, tot i que algunes publicacions biodinàmiques ja contenen les posicions calculades amb els diferents aspectes planetaris en les taules. Nosaltres recomanem molt especialment la publicació del Llunari, que es pot consultar a www.lunario.es i conté molta informació útil i pràctica explicada de manera senzilla i entenedora sense entrar en càlculs ni consideracions ideològiques. Recomanem efusivament la compra del llunari per donar suport a la bona tasca que realitzen, i perquè conté molta informació interessant més enllà de la que publiquem aquí.

El calendari
En el menú de l'esquerra fins ara publicàvem la informació de les activitats que realitzem. Aquesta informació apareix amb color marró. Amb color verd trobareu tota la informació relativa a les diferents tasques del camp. En els casos en què es pertinent hem indicat les franges horàries òptimes per a cada tasca.

En el cas que vulgueu consultar la informació sense visitar aquesta web cada vegada la podeu trobar directament en l'enllaç http://www.google.com/calendar/embed?src=6cf104lk06qhaukvn6jtpiqc9k%40group.calendar.google.com&ctz=Europe/Madrid
En el cas que sigueu usuaris del Google Calendar us hi podeu subscriure directament si cliqueu en qualsevol de les entrades verdes i seguiu l'enllaç de subscripció. D'aquesta manera podeu disposar dirctament del calendari en la vostra agenda, o bé passar-lo a altres formats.

Per consultar el calendari en castellà hem publicat un altre article.

Per últim és important destacar que la informació que publiquem és relativa a l'hemisferi nord. En el cas de l'hemisferi sud les informacions relatives al treball de la terra no són encertades: la raó és que quan la lluna és ascendent en l'hemisferi nord, a l'hemisferi sud és descendent, i viceversa.

No dubteu en deixar el vostre comentari per aportar idees i propostes. El nostre desig és que aquesta eina sigui útil i de profit per a tothom que la utilitzi.

Curs per a la creació d'una aula de Permacultura a Mediona (Alt Penedès)

2009-11-28T10:47:00.004+01:00

La idea amb la creació d'un aula de PC és la de facilitar un taller / espai de trobada on pensem en termes de PC tot dissenyant i desenvolupant projectes, compartint eines coneixements i recursos per tal d'aprendre els uns dels altres.

Imaginem per exemple un hort infantil on els grans practiquen dissseny a l'hora que transmeten als nens l'ética i la importància de fer les coses amb seny, d'aprofitar el que tenim a la mà, d'entendre que tot afecta a tot ...

O bé un grup de persones teixint nusos en la xarxa social del poble aplicant criteris de cuïdar a les persones (encara que no siguin del "meu grup" :), d'imitar a la Natura, de veure els problemes com a sol·lucions, ...

I també veiem l'espai per a que cadascú faci el disseny del seu espai personal (un hort, una finca, un projecte professional, el procés de transició a una vida més senzilla i harmònica ...) amb les mateixes tècniques, criteris i principis, amb autorresponsabilitat i cooperació; i per a que cadascú el comparteixi amb els companys de l'aula, de la vida ... Els ulls d'interés i les apreciacions dels nostres col·legues son un del millors adobs que podem trobar pels nostres "enciams" personals, emocionals i professionals ...

Podeu consultar els continguts del curs.

També podeu consultar informació respecte d'altres cursos que impartim.

La Sara Arnaiz s'incorpora a BlocPermacultura

2009-11-25T09:20:00.000+01:00

Potser si ja heu estat en reunions de la Xarxa Ibèrica de Permacultura coneixeu a la Sara: va assistir a totes les reunions de formació de la xarxa com a coordinadora del procés ara fa uns anys i és una membre molt activa de la xarxa de permacultura a Espanya.
Actualment resideix a Mediona (Alt Penedès) on està creant teixit social lligant diferents iniciatives, i impulsa dos projectes de vida sostenible a Cantàbria i a Catalunya.
Tot i que és traductora de formació, el seu currículum és molt extens per revisar-lo aquí, però el podeu consultar en la web de l'Institut Caòrdic de Permacultura.

Per al proper any amb la Sara estem programant diversos cursos amb col·laboració amb col·lectius i projectes amb els quals ens volem centrar en les pràctiques de disseny a l'hora que enfortim lligams en la xarxa de permacultura.

El final del Low Cost

2009-11-24T14:42:00.005+01:00

La Contra de La Vanguardia d'avui ofereix una entrevista molt interessant a l'economista Jeff Rubin, que parla del que el moviment de permacultura fa temps que treballa: el final del petroli barat i la necessitat d'impulsar l'economia local.

"El petróleo caro hará inviable el ´low cost´y la globalización"
LLUÍS AMIGUET - 24/11/2009

Tengo 55 años y en el banco CIBC me dieron a elegir: mi libro o mi cargo. Nací en Toronto: mis hijos comen papayas, pero volveremos a la compota de manzana. Soy economista: mi religión son los precios. No sé si la globalización es buena o mala, pero sé que es insostenible

"Desde que el mundo se mueve con petróleo, todas nuestras crisis económicas han comenzado por su precio...

Correcto.

... Y esta no es diferente.

¿Y las hipotecas subprime?

No son su causa, sino una irresponsable consecuencia: se concibieron con la presunción de que los tipos de interés seguirían siempre bajos, como el precio del barril.

Siempre fue el gran tensor de precios.

¿Recuerda cómo el barril de petróleo se puso poco antes de la recesión a 147 dólares?

¡Y cómo se quejaban los taxistas!

Pues las subprime y las hipotecas baratas que causaron el terremoto financiero se empezaron a conceder cuando el petróleo costaba 40 dólares y había liquidez de sobra.

Y el tráfico estaba imposible.

Yde repente el petróleo pasó de 40 a 70 dólares y subiendo. Por eso la inflación se disparó un 35 por ciento en el planeta. Y los bancos centrales se vieron obligados a subir tipos para evitar un desastre monetario.

Y las hipotecas se hicieron impagables.

¡A más del 5 por ciento de interés! Pero..., recuerde: ¿cuál era la causa última?

Usted dice que el precio del petróleo.

Por eso, cuando reventó la burbuja hipotecaria, el precio del petróleo también volvió a bajar a los 40 dólares y ahora, que apenas se observa una tímida recuperación... ¡Ya está el barril de nuevo a ochenta dólares!

Y las petroleras subiendo en bolsa.

Mi propio banco, el CIBC, tuvo que dar por perdidos 8.000 millones de dólares de hipotecas impagadas. Yo decidí ir más allá de todo lo que se publicaba y empezar a estudiar esa causa última: el precio del petróleo.

¿Y qué ha descubierto?

Que el petróleo va a ponerse en 100 dólares en seis meses y que ese barril a tres dígitos acabará con la cultura low costydemostrará que la globalización ha sido un sueño o una pesadilla, pero, en cualquier caso, económicamente insostenible en el futuro.

Pero los bancos estarán más regulados.

¿Y qué? Los gobiernos pueden desincentivar el riesgo especulativo, cobrar tasas sobre los movimientos de capital... Lo que quieran: pero eso no abaratará el petróleo. Los estados no pueden inventarse el crudo.

Nadie sabe cuánto petróleo queda.

Lo que puedo afirmar, como cualquier experto, es que se ha acabado el petróleo barato: ahora disfrutamos aún de una tregua gracias a la recesión que acabará en seis meses.

¿Cómo lo sabe?

Digamos que el petróleo barato ya ha sido extraído y se ha dejado el caro para el final... ¿No le parece puro sentido común?

La técnica avanza, el mundo es grande.

Las técnicas progresan, sí, pero también son más caras. Además, los países productores necesitan cada vez más su propia producción: simplemente, ya no pueden permitirse vender barato el petróleo que queda.

Las renovables ya están despegando.

Pero no están aún desarrolladas lo suficiente como para sustituir al petróleo en unos meses; ni siquiera para modular su precio. Lo estarán en 10 años, pero no en 10 meses.

Entonces...

Insisto en que hablo sin emoción partiendo del frío estudio de los precios: en apenas unos meses veremos el fin del low cost y el principio del fin de la globalización.

¿Me alegro o me entristezco?

Ese es su problema. Yo sólo soy economista. Lo que puedo predecir es que se acabaron los vuelos de los londinenses a Barcelona para disfrutar de una noche de juerga.

Y con ellos todo un estilo de vida.

El low cost es ecológicamente insostenible, pero ahora será económicamente inviable. Usaremos el avión, desde luego, pero no para ir a Vietnam unos días de vacaciones, sino en ocasiones señaladas y a un alto precio.

Volar será un lujo, como en los 60.

Desandaremos la senda de la globalización que anduvimos gracias al petróleo barato.

Si me permite: no me parece tan malo.

Pues mejor para usted, porque vamos a tener que renacionalizar y relocalizar todo el sistema productivo a medida que se demuestre que el alto precio del petróleo hace inviable seguir globalizando la economía.

¿En qué sentido?

Que en las Navidades del 2010, amigo, ya no va usted a poder comer mangos.

¿. ..?

Yo de pequeño, en Navidad en Toronto, la única fruta que tenía era la compota de manzana en tarro de mi abuela. A eso volvemos.

¿Y qué más?

Ahora las economías avanzadas sólo crean empleos de servicios con salarios bajos: camareros, telefonistas... Y un puñado de capataces, porque la producción se lleva a Asia.

Aquí todos innovaremos... Dicen.

Pues van a volver aquí las fábricas, porque muy pronto será imposible pagar el petróleo que cuesta mover piezas y productos entre Asia y España: económicamente insostenible. Así que tendremos que volver a producirlo nosotros todo y más cerca: desde los granitos de arroz hasta los transatlánticos.

¿Volver a la autarquía, dice usted?

Relocalizar y aproximar la producción al consumidor: el mundo encogerá. América no podrá permitirse importar como ahora 6.000 millones de dólares de comida china.

¿Y así volverá el consumo de lo local?

No habrá más remedio. Lo exótico será de nuevo exótico... Y caro. Y lo local y artesano volverá a ser lo cotidiano... Como en nuestra infancia.

De aquí o nada

Nadie sabe cuánto petróleo queda ni cuándo se acabará, pero Rubin sostiene en Por qué el mundo está a punto de hacerse mucho más pequeño que lo que se ha acabado - seguro-es el petróleo barato. Y con él la era low cost y la globalización. Y esta vez la fría predicción economicista coincide con la utopía nostálgica y yeyé: traer cerezas de Chile en Navidad va a ser insostenible, amigos, pero, en primavera a cambio, miles de neopayeses volverán a cultivar habitas del Maresme. Retornarán así artesanías y diversidad de gustos locales, pero no por capricho gourmet, es que no habrá más remedio. Lo barato saldrá tan caro que no podremos permitírnoslo. ¡Ojalá suceda también al revés!

2010: l'any de la formació

2009-11-24T12:08:00.003+01:00

El nostre objectiu per a l'any 2010 serà concentrar esforços en la realització de cursos de pràctica de disseny amb permacultura. Si bé la majoria de cursos estaran adreçats al públic en general, els continguts també són d'aplicació en diversos aspectes de la gestió pública.

Per una altra banda continuarem amb els projectes relacionats amb l'autocompostatge i la gestió de la fracció vegetal municipal, bé sigui amb el disseny i execució de projectes, bé sigui amb la formació de tècnics de l'administració per dur a terme el desplegament de l'autocompostatge i la gestió de la FV.

BlocPermacultura creix

2009-11-21T19:53:00.004+01:00

Ja fa més d'un any que aquest projecte va néixer com una eina de suport a la meva tasca professional. El blog va tardar uns mesos en estar actiu, i diverses situacions professionals i familiars que han anat apareixent al llarg de l'any han dificultat que cuidés el bloc com era la intenció inicial.
No obstant tot passa, i en la tardor de 2009 els obstacles han anat deixant pas a nous projectes. De tots ells, sense cap mena de dubte el més engrescador de tots és que BlocPermacultura no serà només l'espai on els meus propis projectes viuran a Internet, també serà la casa d'un equip de treball que tot just està naixent i que tindrà més força per contribuir a una nova Cultura de la Sostenibilitat des de la perspectiva de la permacultura.
Com diem les persones que d'una manera o altra ens dediquem a la permacultura: "la suma de les parts multiplica el resultat".

(La imatge que hem utilitzat és del Rabbids Comic Blog).

Mapes mentals

2009-06-04T19:04:00.010+02:00

Els mapes mentals constitueixen una eina utilitzada per la permacultura des de poc després dels seus inicis als anys setanta. En el primer mòdul del curs de disseny s'ensenya a utilitzar-los i quina és la seva raó de ser, i esdevenen una eina útil de cara a recollir tota la informació que es treballa en un curs de permacultura, i també en el treball de disseny.

En la web de la Núria Sarsanedes podem trobar un mapa mental explicatiu d'aquesta tècnica. Una imatge val més que mil paraules, i hem utilitzat el seu mapa mental extret del llibre "El libro de los mapas mentales" de Tony Buzan publicat per Editorial Urano per realitzar l'exemple que hi ha més endavant.

El repte d'utilitzar aquesta tècnica de treball es presenta quan volem passar tota la informació espaial a un ordinador: els processadors de text treballen la informació de forma lineal i els editors vectorials fan molt farregosa la feina de passar els nostres mapes mentals a un format digital.
Afortunadament amb els anys han anat apareixent programes especialitzats en treballar la informació amb aquest format. En Linux, per exemple, tenim el Kdissert i el Labyrinth -tots dos gratuïts, naturalment-.

A Internet també trobem eines molt útils i potents que en part poden utilitzar-se gratuïtament. Es pot trobar una relació en la web de Sociología Contemporánea. Personalment destaco:

A terra meddia ens recomanen el bubbl.us un programa molt senzill, directe i agradable d'usar que permet personalitzar els colors per treballar amb tot el potencial d'aquesta tècnica.

A prezi.com la proposta no es concreta en els mapes mentals, però la interfaç permet extreure'n encara més rendiment del que podríem obtenir amb un mapa mental convencional.

Per últim val la pena comentar que mapes mentals i mapes conceptuals no són la mateixa eina. Podem trobar una bona descripció dels mapes conceptuals en la web d'Enrique Javier Díez Gutiérrez amb una interessant proposta didàctica per a educació primària.

Cinc punts a tenir en compte abans de començar a cultivar un hort

2009-06-03T21:40:00.008+02:00

En una reunió avui amb un client aquest em comentava la seva intenció de podar l'any vinent els fruiters del forest garden amb l'objectiu de garantir-ne el màxim rendiment. Per uns moments m'he sentit desconcertat, i a continuació li he explicat que un forest garden no es dissenya per buscar el màxim rendiment en un sentit convencional de la paraula.

Quan en un sentit convencional parlem de màxim rendiment ens estem referint a una producció màxima i per extensió a un màxim rendiment econòmic. La resta de consideracions són secundàries o es consideren marginals. Ara bé, quan dissenyem en permacultura o agroecologia no ho fem pensant només en un rendiment econòmic -i això no significa que una producció copiosa o el rendiment econòmic no es contemplin, ans al contrari-. En un disseny integrat el fruiter i els cultius en general subministren funcions i condicions al conjunt del sistema que contribueixen a que aquest treballi sense la nostra intervenció d'una forma orgànica i funcional. Així per exemple un forest garden pot crear una zona d'ecotò amb ombra pel cultiu d'espècies de sotabosc, produir un bloqueig del paisatge, evitar el saqueig per part d'ocells en altres zones de la finca, proveir ombra o senzillament constituir un espai on sigui agradable passejar. I a més proveir de fruita, i de qualitat, naturalment.

Tot aquest fet m'ha fet decidir-me a escriure una petita guia sobre els cinc punts principals a tenir amb compte abans d'iniciar el disseny d'un hort, i on més sovint es troben problemes quan es comença. Aquesta petita guia serveix tant per al disseny d'un balcó comestible com per a la posada en producció d'un hort per a la comercialització.

1. Bones valles fan bons veïns

Aquesta dita anglesa és el primer que em van ensenyar fa vint anys quan vaig iniciar-me en l'agricultura ecològica. Els gats i gossos dels veïns en persecució desenfrenada, els cavalls i les vaques en fuga des de la finca del costat, els nens, els senglars famolencs o assedegats, o senzillament els visitants curiosos poden fer més mal en un instant que la pitjor de les plagues. Tot i els nostres esforços per marcar on hem posat la llavor, plantar el planter en un lloc preparat, i un llarg etcètera, no hi ha res res a fer quan la Llei de Murphy es manifesta amb uns agents tan eficaços. Un hort ben tancat evita disgustos i garanteix en bona mesura que trobarem tot com volem que estigui. I pels que a més hem rebut la visita recolectora de veïns i passejants és una ajuda inestimable per definir límits i evitar confusions.

2. Qui té sol, què més vol?

He vist en moltes ocasions amics i coneguts inflats d'entusiasme que inicien un hort amb molt d'esforç i dedicació per descobrir amb l'arribada de l'hivern que tot es gela i es fa malbé perquè "no hi toca el sol". Aquest cas és especialment funest en els casos de balcó comestible i hort urbà en que el sol fa acte de presència testimonial una sola estoneta al dia.
Perquè el nostre projecte cultivador prosperi hem d'estar ben segurs de que les plantes rebran almenys set hores de sol seguides i si estem parlant d'un hort exposat a gelades convé que el sol ens visiti al matí desseguida que sigui possible per minimitzar els efectes de les gelades i l'escarxa.

3. L'aigua és font de vida

Regar a ma és una activitat relaxant i divertida que especialment a l'estiu es pot practicar gairebé cada dia. Només té els inconvenients que cal no deixar de practicar-la mai, i encara que sembli evident, cal tenir prou aigua. Dir això pot semblar una tonteria perquè en realitat és més que evident, però he vist horts deixats perdre perquè no hi havia prou aigua a l'abast -de fet un hort meu va fer fallida fa molts anys a Lladó quan el pou es va assecar com a conseqüència de la sequera del 1999-. I també he vist cultius deixats perdre perquè no s'han pogut regar durant un parell de dies després de setmanes i mesos d'atencions i tractaments.
Començar el nostre hort amb algun sistema de reg muntat i prou aigua a l'abast és una bona idea per no esclavitzar-nos i no perdre la il·lusió quan per l'errada de dos dies perdem la feina de dos mesos. El sistema de reg pot ser casolà o més professional, però no lligar-se a l'hort cada dia és una bona idea i una bona inversió.

4. El tamany -i la quantitat- SÍ són importants

L'entusiasme és el nostre principal obstacle quan comencem un hort: ens fa sentir vitals i desbrossem, llaurem, roturem i preparem el terreny i després anem a comprar planter i comprem 30 enciams, vint carbassons, quinze síndries, quinze melons i una caixa de mig quilo de llavors de mongetes perquè estaven d'oferta. Uns mesos més tard gairebé tots els enciams han espigat abans que els poguem consumir, la nostra família, amics i veïns estan tan farts com nosaltres de menjar carbassó de totes les maneres, l'hort està envaït per les síndries i els melons i les mongetes verdes s'han tornat seques fartes d'esperar que les collim.
És convenient que abans de fer res tinguem molt clar el temps que podem i volem dedicar a l'hort i l'espai i aigua que tenim.
Recordo fa anys en un curs de permacultura un company que ens va explicar que un contacte li va garantir que si plantava enciams ecològics els podria vendre a Alemanya. Dit i fet: en pocs dies va preparar la finca i va plantar vint mil enciams. I el contacte va desaparèixer. De manera que els vint mil enciams es van perdre, i el que és pitjor: també la il·lusió pel projecte que havia iniciat anys enrere.

5. Dissenyar per al que es necessita és molt diferent de dissenyar el que es necessita.

Un error generalitzat en permacultura és deixar-se endur pel disseny i acabar creant un monstre que no s'ajusta a les nostres necessitats reals -i en ocasions tampoc al pressupost-. Un error menys freqüent però també generalitzat és definir les necessitats durant el procés de disseny o després de la implementació del disseny.
Fa poc llegia en un llibre de Feng-Shui que activar totes les zones d'una casa conduïa a la entropia. Amb l'hort passa igual: si volem fer un hort que produeixi al màxim, amb el màxim de qualitat, el mínim pressupost, la mínima intervenció, el màxim gaudi, el mínim espai i en el mínim temps... probablement no tindrem cap de totes aquestes coses i sí molta frustració i decepció. Abans de començar a fer res cal tenir molt clares les nostres necessitats i recordar-les en tot moment durant el disseny: l'objectiu és la producció o el gaudi? Quin és el pressupost? De quin espai disposem? Quins recursos hi destinarem (temps, diners i aigua)? El projecte és nostre o compartit? És un hort per aprendre, per disfrutar, per ensenyar, per estalviaro per vendre? Volem plantar de tot o només el que es fa més bé en la zona?...

Què és la permacultura

2009-05-27T17:26:00.010+02:00

Després de gairebé dotze anys practicant permacultura i amb un recurs com Internet ple de bones definicions en molts idiomes, sembla que definir la permacultura sigui redundant.

Tot i així ho faré per dues bones raons:

1. Aquest bloc tracta precisament d'això, i existeix per explicar a moltes persones de què va la cosa en la nostra relació personal o professional.

2. La permacultura és un moviment dinàmic en evolució contínua i molt divers, fins al punt que moltes de les persones que l'integren poden tenir opinions antagonistes sobre un mateix tema. La dita "tants caps tants barrets" és plenament aplicable a la permacultura.

Descripció breu

Tots els integrants de la permacultura estan d'acord en una cosa: la permacultura és un sistema de disseny utilitzat per reduir la petjada ecològica de l'activitat humana.

Descripció acadèmica

La permacultura neix a Austràlia en la dècada dels anys setanta de la ma de Bill Mollison i David Holmgren i s'integra en el context de l'ecologia profunda (deep ecology). La paraula permacultura neix de la suma de les paraules "agricultura" i "permanent" i defineix molt bé el que era la permacultura en els seus inicis: una aproximació holística a una agricultura integral i sostenible. En molt poc temps la permacultura es comença a aplicar en àmbits més enllà de l'agricultura entesa en sentit estricte com ara són el disseny del paisatge o l'arquitectura i s'acaba considerant que la paraula deriva de la suma de les paraules "cultura" i "permanent".

Descripció segons Bill Mollison, un dels seus creadors

A "Introducción a la Permacultura" Bill Mollison diu: "Permacultura és un sistema de disseny per a la creació de mediambients humans sostenibles."

Descripció segons David Holmgren, un dels seus creadors

A la seva web Permaculturaprinciples.com David Holmgren diu: "La permacultura és un sistema de disseny fundat en la ètica i principis que es poden utilitzar per establir, dissenyar, coordinar i millorar tots els esforços fets per individus, llars i comunitats que treballen per a un futur sostenible.

La meva definició de permacultura

Com que aquest és el meu bloc no m'estaré d'aportar el meu gra de sorra: "La permacultura és a la sostenibilitat el que la filosofia és al coneixement".

El moviment de permacultura

Es pot definir als practicants de permacultura com a moviment atès que tots treballem en la mateixa direcció de crear una civilització més sostenible d'acord amb els principis ètics de la permacultura. Tots els permacultors treballem per compatibilitzar l'activitat humana, l'activitat dels sistemes naturals del planeta i per limitar l'ús dels recursos per garantir un nivell de vida de qualitat a les generacions futures.
En la pràctica no existeix un organisme o entitat que agrupi l'activitat de tots els permacultors degut a moltes raons, però principalment per la circumscripció a un àmbit geogràfic o l'especialització en una metodologia de treball molt concreta o definida.

Permacultura i agroecologia

Sovint em trobo professionals que es defineixen com a permacultors tot i venir d'una formació en agroecologia. Tot i que en la pràctica els objectius i els resultats són els similars la metodologia i l'aplicació són molt diferents en totes dues disciplines. L'agroecologia neix com un moviment de resposta a la Revolució Verda i focalitza la seva activitat en la producció d'aliments i en menor grau en la seva distribució.

La permacultura com a "estil de vida"

Alguns moviments integren la permacultura atesa la seva base ètica i els bons resultats a què porta. Un exemple és el moviment okupa. La permacultura és un sistema de disseny èticament molt definit que és compatible amb molts moviments, però independent en origen. Molts permacultors no compartim la idea que la permacultura sigui un "estil de vida" perquè vivim de maneres molt diferents: en la ciutat o en el camp, vegetarians o omnívors, amb una feina remunerada o sense, etc. El que ens identifica com a permacultors és la manera de fer les coses, no quines coses fem, tot i que de vegades coincideixen.
L'exemple més clar que conec és el que em va comentar en Richard Wade en una ocasió: una associació de caçadors a Estats Units que a partir del disseny en permacultura arriben a la conclusió que menjar carn és sostenible i sa si l'animal consumit creix en llibertat en el medi natural salvatge. Òbviament aquesta perspectiva no és compatible amb la d'una associació de permacultors crudívors que cultiva tots els seus aliments. Són dos estils de vida diametralment diferents però que treballen tots dos en la mateixa direcció de viure d'una manera més sostenible.

En resum

La permacultura és un sistema de disseny regit per uns principis ètics que dissenya solucions per als reptes ambientals de la nostra vida des del àmbit personal i domèstic fins a l'àmbit de la comunitat on vivim (ciutat, vall, país, estat, etc).

Aquest sistema de disseny ha canviat molt des dels seus orígens integrant les aportacions de diferents corrents i disciplines sempre amb la orientació de construir un present i un futur més sostenibles. Per posar un exemple en els seus orígens la permacultura era molt crítica amb la producció de cereals fins que va integrar els estudis i aportacions de Masanobu Fukuoka.

Per saber més

La web de David Holmgren és senzilla i entenedora i permet descarregar un pdf que explica de manera sintètica els principis ètics i de disseny de la permacultura.

El cartell que explica els tipus de principis que s'utilitzen en el disseny en permacultura recull l'eix de treball del disseny en permacultura.

També podeu entrar amb detall amb els Principis Ètics de la permacultura, que vertebren tota la tasca dels permacultors en el món.

Què és el compostatge casolà

2009-05-21T16:42:00.006+02:00

El compostatge casolà o autocompostatge és el nom que s'utilitza per anomenar la pràctica del compostatge en un habitatge per tal de minimitzar el problema dels residus.
Amb el compostatge els veïns es responsabilitzen de la gestió del seu propi residu a casa seva, de manera que no cal passejar-lo amunt i avall amb camions fins a les plantes de tractament. El resultat d'aquesta gestió és el compost, un adob natural de primera qualitat que podem utilitzar en el propi hort o jardí on fem el compostatge per tal de millorar el sòl i la salut de les plantes.

Una imatge val més que mil paraules, i els següents vídeos que en el seu moment van gravar TV3 i La2 amb alguns veïns de Vilafant il·lustren molt bé el procés.

Compostatge comunitari sota zero

2009-05-20T18:56:00.003+02:00

El passat mes de gener una forta nevada va cobrir Catalunya. Per aquelles dates va coincidir que pujava al Pirineu de Lleida, de manera que vaig voler aprofitar per visitar els compostadors del Pallars Sobirà instal·lats fa dos anys després del curs que vaig impartir per al Consell Comarcal.

Va ser molt interessant constatar com tot i estar colgats de neu, els compostadors comunitaris funcionaven normalment. I es que cal tenir amb compte que en compostatge comunitari és especialment important la forma com es construeix la pila de compostatge.

Per una altra banda va ser un plaer constatar com l'Àrea de Medi Ambient continua fent apostes noves que en altres escenaris semblarien arriscades, i les desenvolupa amb èxit.

Redissenyar el futur

2009-05-19T18:04:00.000+02:00

Un vídeo molt interessant i divertit que parla de la creativitat, l'educació i la possibilitat de crear un futur amb cap i peus.
L'he rebut per via de l'Antonio Scotti en la llista de correu de la permacultura ibèrica.

No us el perdeu, val molt la pena ;-)

Compostatge a Guipúscoa

2009-01-15T19:10:00.004+01:00

El passat mes de desembre vaig estar a Guipúscoa fent la formació sobre autocompostatge i compostatge comunitari a l'equip de la recollida porta a porta d'Usurbil i la San Markos - Eko Mankomunitatea. Va ser una experiència molt grata a molts nivells, però en aquest blog en destacaré dos:

En primer lloc els bons resultats de la implantació del compostatge casolà. 339 veïns en dos mesos i a hores d'ara ja són 400 en un municipi de 5000 habitants!! Mai a Catalunya he vist uns resultats iguals i no puc evitar pensar que entre un extrem i l'altre del Pirineu les coses funcionen diferent. És pel seny o per la rauxa? No ho sé, però vaig marxar amb la impresió que allà quan s'hi posen s'hi posen, i amb aquests resultats no tinc cap dubte que no m'equivocava.

En segon lloc va ser sorprenent descobrir que allà el clima i el sòl determinen que el compostatge casolà -i per extensió el comunitari- sigui completament diferent del que coneixem a Catalunya. La raó és la massiva presència de cuc californià (Eisenia foetida en les pastures, les gespes i generalment al sòl, que és molt humit i conté una capa generosa de matèria orgànica. Aquest fet motiva que en la pràctica els compostadors funcionin com vermicompostadors i no calgui preocupar-se per afegir matèria estructurant de cap tipus. En contrapartida, el sòl argilós dificultava el drenatge dels lixiviats i era convenient no instal·lar els compostadors en zones ni molt humides, ni a l'ombra, ni sense un drenatge adequat del terreny.

Em consta que arran de l'èxit a Usurbil, a Oiartzun també han iniciat recentment la implantació del compostatge casolà.

Benvinguts a BlocPermaCultura

2009-01-15T14:25:00.003+01:00

Benvinguts a Bloc PermaCultura!!

Aquest és el nom amb el qual desenvolupo les meves tasques professionals com a consultor en permacultura i tècnic ambiental.

La intenció d'aquest bloc és diversa:

- Per una banda donar a conèixer als diferents clients la totalitat de la tasca que oferim i desenvolupem a Bloc PermaCultura.

- Per una altra banda crear un nexe més de comunicació per a la difusió i vertebració del món de la permacultura en el nostre país mitjançant articles, reflexions i altres materials publicats.

- Per últim facilitar la comunicació amb amics i col·laboradors de Bloc PermaCultura.

No dubteu en afegir els vostres comentaris i opinions. Podeu contactar amb nosaltres enviant un correu a albert.pique@gmail.com

Bona navegació!!!