El passat mes de desembre vaig estar a Guipúscoa fent la formació sobre autocompostatge i compostatge comunitari a l'equip de la recollida porta a porta d'Usurbil i la San Markos - Eko Mankomunitatea. Va ser una experiència molt grata a molts nivells, però en aquest blog en destacaré dos:
En primer lloc els bons resultats de la implantació del compostatge casolà. 339 veïns en dos mesos i a hores d'ara ja són 400 en un municipi de 5000 habitants!! Mai a Catalunya he vist uns resultats iguals i no puc evitar pensar que entre un extrem i l'altre del Pirineu les coses funcionen diferent. És pel seny o per la rauxa? No ho sé, però vaig marxar amb la impresió que allà quan s'hi posen s'hi posen, i amb aquests resultats no tinc cap dubte que no m'equivocava.
En segon lloc va ser sorprenent descobrir que allà el clima i el sòl determinen que el compostatge casolà -i per extensió el comunitari- sigui completament diferent del que coneixem a Catalunya. La raó és la massiva presència de cuc californià (Eisenia foetida en les pastures, les gespes i generalment al sòl, que és molt humit i conté una capa generosa de matèria orgànica. Aquest fet motiva que en la pràctica els compostadors funcionin com vermicompostadors i no calgui preocupar-se per afegir matèria estructurant de cap tipus. En contrapartida, el sòl argilós dificultava el drenatge dels lixiviats i era convenient no instal·lar els compostadors en zones ni molt humides, ni a l'ombra, ni sense un drenatge adequat del terreny.
Em consta que arran de l'èxit a Usurbil, a Oiartzun també han iniciat recentment la implantació del compostatge casolà.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada