dimecres, 30 de desembre de 2009

Construcció d'un hort "instantani"



En aquest article apliquem diferents tècniques utilitzades en permacultura combinades entre elles en el disseny i construcció de l'hort que en la primavera de l'any 2001 vaig fer per als avis de les meves filles.

Aquest article és una bona introducció a l'encoixinat amb palla que utilitzem en permacultura. També és molt indicat per a gent que vulgui començar un hort en qualsevol tipus de terreny aplicant el principi d'actitud de "treballar amb la natura i no contra ella".


Per començar la construcció de l'hort instantani necessitarem molt de compost, palla, papers de diari o cartrons, i llavors i planter.

Abans de començar vull comentar que en l'època que vàrem fer aquest hort cap de nosaltres disposava de càmera digital per fer les fotos, i per poder publicar-les bé ha calgut retocar la intensitat de color.
També vull agrair a en Josep i la Pilar que m'han autoritzat a publicar les fotos, i a ells dos i a la Maite l'ajuda que em van prestar per documentar pas a pas la construcció de l'hort.

Per últim vull comentar que en el disseny d'aquell hort no només vàrem contemplar la construcció física de l'hort. També vàrem prendre en consideració l'efecte de propaganda (tots els veïns el van veure créixer cada dia quan entraven i sortien) i l'efecte divulgatiu vers la permacultura i l'horticultura sense llaurar.

El punt de partida




Per a la construcció de l'hort instantani el primer que necessitem és un lloc, i també tenir en compte els cinc punts que comentem en un altre article del bloc.

Si el terreny és ple d'arbustos, bardisses o mates altes és convenient tallar-ho tot i inclús llaurar amb profunditat abans de començar. En el nostre cas l'hort anava ubicat en el pati del pis que van llogar la Pilar i en Josep.
L'anterior propietari volia poca feina i va cobrir tot el pati amb geotèxtil i després ho va tapar tot amb sauló. A efectes pràctics el que teníem per començar era un sòl molt similar al d'un pati escolar: amb molt poca activitat biològica, molt poca matèria orgànica i complicat de treballar. En termes d'hort convencional era un sòl molt mal candidat per fer-hi un hort, però en termes de permacultura era el candidat ideal per fer un hort encoixinat.

Les úniques tasques que vàrem fer per deixar el sòl preparat van ser arrencar el geotèxtil que estava enterrat i i tallar arran les plantes de serrana (Cyperus flavidus) sense desenterrar-ne els bulbs.


Cobriment contra les males herbes



El primer que farem és regar tota l'àrea on farem l'hort per assegurar-nos que queda ben humitejada. A continuació comencem a cobrir el sòl amb els cartrons o papers que hem preparat prèviament. Evitarem cartrons amb colors perquè poden contenir metalls pesants. Respecte dels diaris no cal patir per les tintes -almenys a la Unió Europea- perquè són amb base de soja.
En la foto s'aprecia com el paper es posa amb un gruix d'almenys quatre fulles i es rega bé per impedir que un cop d'aire se l'endugui abans que puguem continuar.

En el nostre cas només vàrem cobrir l'espai on anirien els camins de l'hort. La zona a cultivar no cal cobrir-la si en el terreny no hi tenim abundància de grama (Cynodon dactylon) o altres herbes persistents.

Expliquem-ho bé (la importància de l'amplada)

Si fem l'hort amb gent que coneix la permacultura segurament ja sabran el per què de cada pas. En aquella ocasió la Pilar, en Josep i la Maite eren escèptics amb tot plegat perquè tenien experiència en agricultura convencional i tot allò no encaixava amb el que havien fet fins al moment.




Com que aquest tipus d'hort no es llaura mai, convé no trepitjar mai allà on plantarem. L'espai de cultiu ha de tenir una amplada màxima de 1,50 metres. Una bona regla a aplicar per decidir l'amplada de la zona cultivada és a partir del seu usuari més petit. Per tant si tenim nens farem l'hort de la seva mida. Sabem que la mida és adequada perquè podem arribar a qualsevol lloc de la zona a plantar sense trepitjar mai la zona cultivable.

Encoixinat de palla



A continuació cobrirem la zona a cultivar amb palla. Generalment es posen uns 10 cms de compost abans, per garantir que hi haurà molta activitat biològica des del principi, matèria orgànica i que les plantes ens creixeran bé. En el nostre cas vàrem posar la palla directament perquè la intenció era plantar mongetes tendres. Com que les lleguminoses en general ja fixen nitrogen al sòl no cal abonar prèviament. En el cas concret de les faves són molt espartanes i poden créixer en terrenys realment pobres. Pel que fa a la carència d'activitat biològica del sòl el "mulching" de palla afavoreix les condicions per a què s'hi desenvolupi favorablement. A més el contingut de matèria orgànica en el sòl s'incrementa per la pròpia palla quan comença a descomposar-se per l'acció dels microorganismes i els petits macroinvertebrats que aniran apareixent.

Errors comuns en aquest punt:

  • Si no reguem la palla després de posar-la ens pot volar. Una vegada es mulla el seu propi pes fa que catxi i quedi lligada amb ella mateixa.
  • Si el gruix de palla és insuficient en poques setmanes serà com no tenir-ne. Quan dipositem la palla ha de tenir un gruix almenys d'entre 10 i 15 centímetres.
  • Dipositar la palla tirant-la desfeta. Cal evitar-ho, ja que tot i regar-la costarà més que quedi ben presa. Cal dipositar-la en llibrets tal i com l'anem retirant de la bala.
  • Utilitzar palla "bruta" de grana. Si no estem segur que les bales de palla que utilitzarem estan ben netes de grana les tindrem uns mesos exposades a l'aire lliure i les regarem de tant en tant. Quan utilitzem palla amb molta grana ens podria passar que la zona de l'encoixinat s'ompli de cereal i que sigui pitjor el remei que la enfermetat.
  • Transportar les bales de palla nues dins d'un cotxe. Fer-ho així és brut i a més perillós, perquè correm el perill que la palla més petita comenci a volar per dintre del cotxe tan bon punt obrim una finestra. Cal transportar-la embolicada d'alguna manera. En aquest cas vàrem utilitzar bosses de plàstic de 80 litres.
Retenir la palla



Com ja hem explicat és molt important que en acabar de posar la palla la mullem abundantment. Abans de continuar ens assegurarem que els camins queden ben marcats.

Cobriment dels camins

Es poden utilitzar molts materials diferents. El que compta és que siguin diferents de la palla de manera que quedi ben diferenciada la part que es pot trepitjar i la que no.



En el nostre cas vàrem utilitzar flocs de fusteria. Els flocs i les serradures tenen l'avantatge que es compacten de seguida i ens els donen sense cap cost.
Si penseu a utilitzar serradures en pols penseu abans a tenir-les airejades durant unes setmanes per tal que el formol que contenen s'evapori bé.

L'aigua és la clau perquè l'hort no surti volant al primer cop de vent


Com en el cas de la palla regarem bé el camí per fer que tot plegat quedi ben pres i no marxi al primer cop de vent. I per assegurar-nos que des del primer moment dificultem l'aparició de males herbes l'anirem trepitjant tal i com l'anem regant.

Sembra


Quan ja hem acabat és el moment de plantar. En aquest cas van ser mongetes de la varietat Contender: entre tres i cinc mongetes per cop i en contacte amb el sòl just a sota de tot de la palla. El marc de plantació és l'habitual, tot i que podem reduir la distància entre regues.
Durant tot el procés és important divertir-se, cosa que amb la Maite pel mig està assegurada.

Diversificar les opcions


Un dia després de construir l'hort i plantar les mongetes vàrem prolongar els bancals amb compost molt fet i hi vàrem plantar enciams de la varietat Meravelles. La resta de zones de cultiu la vàrem cobrir primer amb compost i després amb palla.

Tot i que el concepte central del disseny era plantar directament lleguminoses sense res més que un cobriment de palla, teníem moltes ganes de menjar alguna altra cosa a part de mongetes tendres.

Dues setmanes després...



Les mongetes ja havien brotat amb força dues setmanes després.

Algunes setmanes després...


El creixement de les lleguminoses és equivalent al d'un hort convencional.


En la part del darrere es pot observar com vàrem fer els tutors per a les tomateres aprofitant d'aquesta manera l'espai en altura.
La Pilar fantàstica com sempre.

La primera collita...



I uns mesos després...


Related Posts with Thumbnails