dilluns, 9 de maig de 2016

Rotacions de cultius a l'hort

Ahir vaig fer aquesta xerrada al Biocultura convidat per l'Instituto EcoHabitar. Vàrem escollir aquest tema per una anècdota de fa uns dies, quan l'amic d'un client visitava l'hort que he començat fa quatre mesos com a regal per a la meva amiga Dolo a Banyoles. Va quedar sorprès perquè esperava trobar un hort convencional i el que va trobar era una altra cosa ben diferent. Li va agradar, però va dir amb una barreja de sentència i frustració que "el primer any tot va molt bé, però a partir del tercer ja no".




El que és cert de la seva afirmació és que durant molts anys he observat que en general és prou coneguda la importància de factors com la flora auxiliar o l'associació de cultius, i en canvi la rotació de cultius -que és igual o més important- és una gran desconeguda.

El que explico a continuació és el mètode que aplico en els horts que gestiono. Aquest mètode és molt il·lustratiu de com en el disseny en permacultura fem servir la informació en el moment de passar de la teoria a la pràctica.

Per què fer rotacions de cultius?

T'ha passat alguna vegada que l'api o els espinacs no creixen gaire i ho fan amb dificultat? O que les cols es queden petites?

Tot i que apliquem criteris ecològics en la gestió de l'hort, la successió de cultius produeix un consum intensiu dels nutrients que hi poden haver. Semblaria que amb l'aportació de fems o compost n'hauria d'haver prou, però en la majoria de casos no aportem matèria orgànica cada vegada que plantem una  nova hortalissa. Per una altra banda el consum de micronutrients per part de cultius que siguin semblants pot derivar en el dèficit d'algun d'ells si no es troben en quantitats suficients a la matèria orgànica que fem servir d'aportació.

Per evitar el dèficit de nutrients i afavorir una correcta gestió del sòl cal observar les regles de rotació de cultius. Així ens assegurem un sòl sa i per extensió hortalisses i collites sanes.

Diferents mètodes de rotació

Hi ha diversos mètodes i n'he provat molts. Amb els anys m'he quedat amb el que s'aplica en agricultura biodinàmica, perquè està molt estès i provat i clarament funciona alhora que és molt flexible. Però per a posar-lo en pràctica he fet servir el disseny en permacultura com a pas entremig  per a passar de la teoria a la pràctica de manera senzilla.

Tres regles bàsiques per a la rotació

  1. No repetir tipus de cultiu. En agricultura biodinàmica es classifiquen els cultius en fulles, arrels, fruits i flors segons la part que es menja. De manera que una coliflor és un cultiu de flors, una tomata és un cultiu de fruits i un all és cultiu d'arrels si es mengen els grans però és un cultiu de fulles si es menja tendre. Des d'una perspectiva científica és acceptable que aquesta classificació tingui sentit perquè sabem que els cultius de fulles consumeixen més nitrogen, els de fruits més fósfor i potassi, etc.
  2. No repetir famílies botàniques. Les hortalisses que pertanyen a les mateixes famílies botàniques tenen comportaments similars. Per exemple les lleguminoses a l'hora de fixar el nitrogen.
  3. No repetir cultius exigents en nutrients. Si fas una cerca sobre l'exigència o no de nutrients en els diferents tipus d'hortalisses els resultats són diferents segons la font. Per això a l'hora de dissenyar el meu mètode em quedo amb la llista del mètode biodinàmic (per la raó que explicava abans de que està molt provada). Aquest cultius són: totes les solanàcies, l'api, la col i similars, els espinacs, el fonoll, el porro i el blat de moro.

Com planificar les rotacions

És molt important realitzar la planificació dels cultius sobre el paper. Per una banda ens permet mantenir un registre i saber què hem cultivat i a on en els mesos i anys anteriors. Per una altra banda permet saber amb anterioritat quins espais destinarem a quins cultius en funció de la producció que volem arribar a collir. Per a fer-ho possible cal saber quant de temps ocupen els cultius fins a la recolecció.

Per a tot plegat n'hi ha prou amb disposar d'un paper i un llapis, però fer servir un full de càlcul ens pot facilitar la feina.


Nord 1 Nord 2 Nord 3 Nord 4 Nord 5
Gener
ALLS
ESPINAC + Remolatxa
ALLS
ESPINAC
Ceba
Febrer





Març

Nap

Bleda

Abril




Enciam
Maig



ALBERGÍNIA + compost

Juny
Enciam

Mongeta verda


Juliol

Bleda


Veça
Agost
Veça

Civada

COL LOMBARDA + CaCO3
Setembre
Ceba + cendra
Veça
Enciam
Rave

Octubre

Rave

Escarola

Novembre

Escarola



Desembre





Gener





Febrer





Març





Aquest exemple pertany a la planificació de cultius que vaig fer el febrer passat per a un hort model de l'Associació de Naturalistes de Girona.

Per facilitar la informació al màxim: 
  • Assigno un color a cada tipus de cultiu. Marró per als cultius d'arrels, vermell per als de fruits, verd per als de fulles i groc per als de flors.
  • Escric en majúscula el nom dels cultius exigents en nutrients.
Com que a l'hora de seguir el calendari de plantacions em queden mesos sense ocupar, programo la plantació d'adobs verds, que només hi seran durant un mes però igualment milloren el sòl.

per aplicar aquest mètode va ser necessari que em fes unes taules de calendari de plantació que m'inidiquessin la permanència del cultiu fins a la collita i la exigència o no de molts nutrients per part de cada cultiu. Són les que utilitzo a l'hora de plantar:


Gener



CultiuMesosExigent?
Porro+5 sembra / +3 trasplantament
Pèsol+5
All+6
Bleda+2
Febrer
Cultiu
Mesos
Exigent?
Porro
+5 sembra / +3 trasplantament
Rave
+1
Ceba
+3
Pastanaga
+3
Pèsol
+3
Fava
+3
All
+6

Bleda
+2
Març
Cultiu
Mesos
Exigent?
Rave
+1
Col
+3
Enciam
+3
Patata
+3/+4
Nap
+4
Api
+3
Ceba
+3
Pastanaga
+3
Carxofera (esqueix)
All (millor pel gener)
+6

Espinac
+2
Bleda
+2
Abril
Cultiu
Mesos
Exigent?
Rave
+1
Col
+3
Enciam
+3
Patata
+3/+4
Nap
+4
Api
+3
Pastanaga
+3
Carxofera (esqueix)
Mongeta verda
+2
Mongeta seca
+4
Carbassa
+4

Carbassó
+4

Espinac
+2
Bleda
+2
Tomata
+5
Remolatxa
+2
Maig
Cultiu
Mesos
Exigent?
Rave
+1
Enciam
+3
Patata
+3/+4
Nap
+4
Api
+4
Mongeta verda
+2
Mongeta seca
+4
Cogombre
+3

Meló
+4

Síndria
+4

Carbassa
+4

Carbassó
+4

Espinac
+2
Bleda
+2
Albergínia
+4
Pebrot
+4
Tomata
+4
Remolatxa
+2
Juny
Cultiu
Mesos
Exigent?
Enciam
+2
Nap
+4
Api
+5
Mongeta verda
+2
Mongeta seca
+4
Cogombre
+3

Carbassa
+4

Carbassó
+4

All tendre
+2

Bleda
+2
Albergínia
+3
Tomata
+3
Juliol
Cultiu
Mesos
Exigent?
Enciam
+2
Nap
+4
Api
+9
Carxofera
Mongeta verda
+2
Mongeta seca
+4
Carbassa
+4

Carbassó
+4

Bleda
+2
Agost
Cultiu
Mesos
Exigent?
Enciam
+2
Nap
+4
Col lombarda
+6
Calçot
+6
Ceba
+5
Carxofera
Setembre
Cultiu
Mesos
Exigent?
Rave
+1
Enciam
+3
Nap
+4
Api
+9
Ceba
+5
Espinac
+2
Bleda
+2
Octubre
Cultiu
Mesos
Exigent?
Rave
+1
Col
+5
Enciam
+5
Espinac
+2
Bleda
+2

Novembre
Cultiu
Mesos
Exigent?
Porro (millor a gener o febrer)
+5 sembra / +3 trasplantament
Col
+5
Enciam
+5
Pastanaga
+5
Tirabec
+4

Pèsol
+5
Fava
+4
All (millor gener)
+7
Bleda
+2
  
Naturalment aquet calendari és diferent per a d'altres zones geogràfiques diferents de la meva, que és a la Vall de la Llémena a les comarques gironines. La millor font en temes de calendaris de plantació és sempre l'experiència i el consell dels veïns de l'hort de tota la vida.


Per què fer rotacions de cultius?

Un darrer factor a tenir en compte per a la planificació dels cultius és considerar que de cara a les associacions de cultius cal distingir entre el cultiu principal i els associats, i només prendrem en consideració el cultiu més abundant que romangui més temps fins a la collita.

Per exemple, si sembrem juntes les llavors de raves, enciams i pastanagues com en la foto, el cultiu rellevant per a la planificació de la rotació de cultius és la pastanaga, que és la que collirem al final.

Related Posts with Thumbnails