Compostatge de superfície

Espargir fems, espargir compost i el compostatge de superfície són tècniques ben diferents per aportar nutrients al sòl.



Espargir fems s'ha fet tota la vida. La incorporació de fems a l'hort no només aporta nutrients al sòl, també hi aporta matèria orgànica, que és molt necessària per tal de crear condicions favorables per a l'activitat biològica del sòl. Qualsevol pagès o avi que faci hort sap que cal espargir fems encara que utilitzi nitrofoska, 15x15x15 o qualsevol altre adob químic sigui quina sigui la seva formulació. La raó és que sense matèria orgànica el sòl no pot mantenir les condicions per a què hi visquin els microorganismes que faciliten l'absorció dels nutrients en l'arrel dels vegetals. Per explicar-ho d'una manera molt gràfica un sòl amb nutrients i sense matèria orgànica és com una cassola amb arròs i pasta però sense fogons, de manera que si no els cuinem no els podem menjar.
Generalment quan s'escampen fems en un hort és abans de llaurar, de manera que quan fanguem o passem el motocultor queden barrejats al sòl. Una mala pràctica comú al respecte és la d'enterrar fems massa frescos. Aquesta pràctica pot generar processos d'anòxia en el sòl, afecta als vegetals sensibles a la matèria orgànica en descomposició i pot comportar el que es coneix com a "gana de nitrogen", que explicat curt i ras consisteix en què el procés d'estabilització dels fems "roba" nitrogen del sòl, empobrint-lo.

El compostatge en superfície és una tècnica que neix de la mà de l'agricultura que no llaura el sòl. Consisteix a aportar la matèria orgànica -gairebé sempre fems- en la capa superior del sòl, de manera que s'hi composta amb un procés mesòfil i eventualment també s'incorpora per l'acció dels cucs, principalment els de terra (Lombricus terrestris).
Per realitzar el compostatge en superfície s'escampa la matèria orgànica cobrint el sòl amb un gruix de menys d'un pam.
Desaconsello completament realitzar compostatge en superfície amb restes de la cuina. Els resultats són desagradables en molts sentits: en primer lloc tenir les cuixes de pollastre, les peles de taronja i les cloves de musclo escampades per l'hort no és gens estètic, i en segon lloc atrau gats, gossos i gavians que fan malbé els cultius o molesten a les altres espècies que ens poden ajudar en el control de plagues i males herbes.

Cal no confondre el compostatge en superfície amb el cobriment del sòl amb compost. En aquest darrer cas el compost és matèria orgànica que ja s'ha estabilitzat, és compatible amb qualsevol cultiu i aporta nutrients, matèria orgànica i activitat biològica sense cap perill.

Personalment en els meus horts no llauro gairebé mai, i aplico el compost ja fet o bé construeixo les piles de compost a sobre d'on plantaré d'aquí a molts mesos. I poques vegades faig compost en superfície, prefereixo els beneficis del compost ja fet.