dijous, 25 de març de 2010

La Permacultura NO funciona (ni l'agricultura ecològica)



Ahir parlava amb un company permacultor de Tarragona que em descrivia el desencís d'alguns dels seus veïns amb la permacultura. Consideren que aquesta és molt vàlida per fer horts d'autoconsum, però que s'estavella quan es tracta de fer horta de producció.
En primer lloc cal tenir en compte que la permacultura no és un sistema de fer horts, és un sistema de disseny. Si el disseny no funciona cal veure què ha fallat, però no es pot dir que la permacultura no funciona. Aquesta afirmació equival a dir que coure els aliments no funciona perquè se'ns ha cremat la paella.

El cas és que tot això em va dur a reflexionar que amb l'agricultura ecològica passa el mateix: molta gent creu que no funciona, i molta altra afirma que no funciona perquè ho ha "provat" o coneix a "algú que ho va provar i no li va funcionar".



Sobre la gent que no hi creu no cal perdre-hi gaire temps. És un tema amb el que també em trobo en alguns ajuntaments i administracions supramunicipals respecte del compostatge o la recollida selectiva. Algú et diu que no hi creu i penses: i els milers de compostadors que he muntat en aquests anys? I les dades i les estadístiques de residus? I el problema ambiental de les escombraries que no es reciclen?
El sol fet de convertir un fet constatable en un dogma de fe ja es qualifica per ell mateix i no cal perdre-hi gaire temps.

L'altre cas és de la gent que afirma que no funciona. Què no funciona?
Per respondre a aquesta pregunta en els cursos i tallers de permacultura o agricultura ecològica sempre faig servir una analogia. Començar a fer agricultura ecològica (amb disseny en permacultura o sense ell) és equiparable a deixar el cafè o el tabac. Ni més ni menys. Tothom avui en dia està d'acord que deixar de fumar és bo i saludable. Imaginem que ens adrecem a un grup de fumadors i addictes al cafè i els proposem que ho deixin amb l'argument de les bondats que per a ells i per al món suposarà el seu sacrifici. Ens escolten, ho proven... i arriben les ansietats, el no tirar, els mals de cap... i després de dues setmanes ens vénen a dir que els hem enganyat: que es troben moltíssim pitjor que abans i que deixar el tabac o el cafè no funciona. Que ho han provat i no és cert el què dèiem sobre la salut, la vitalitat i el trobar-se bé. I si a més són persones de les que no allarguen gaire també ens diran que no creuen en viure sense cafè o tabac.

Amb l'agricultura passa el mateix. En l'actualitat la majoria de sòls agrícoles estan molt malmesos. Recuperar l'equilibri en el complex argil·lo-húmic i un bon nivell d'activitat biològica aeròbica i anaeròbica no és un procés de setmanes, cal almenys un any ben bo. I no n'hi ha prou amb afegir matèria orgànica en forma de fems, palla o compost, perquè de vegades fins i tot n'hi ha massa. Això significa que el primer any potser la producció ecològica no és copiosa, o sembla escarransida, o les plagues apareixeran amb molta força perquè les plantes seran febles i més vulnerables. Com els mals de cap i l'ansietat del que deixa de fumar.
Aquest és el principal obstacle a què s'enfronten els pagesos que volen fer el canvi a producció ecològica. Per aquesta raó el canvi es fa de forma esglaonada i planificada -i aquí és on entra el disseny-.

De manera que si ens trobem amb algú que ens diu que coure els aliments no funciona perquè se li ha cremat l'arròs o no li va quedar prou bo, cal preguntar-li què sap exactament de cuina. I si a més ens diu que no creu en el menjar cuinat el podem convidar a dinar a un restaurant i continuar la conversa a la sobretaula.
Related Posts with Thumbnails