dilluns, 14 de maig de 2012

Disseny del balcó comestible

En el disseny en permacultura ens esforcem molt en tancar cicles. Farem algunes pinzellades al disseny d'un balcó comestible estenent tot allò que vàrem explicar en el taller del Biocultura i veurem en la pràctica com funciona això de tancar cicles aplicat a un hort urbà.

El primer pas en el disseny en permacultura és dissenyar sobre el paper. A les persones que practiquem permacultura ens agrada explicar que els errors els cometem en el paper per estalviar-nos temps, energia i il·lusió. 
En aquest cas utilitzarem una tècnica de disseny en permacultura que anomenem anàlisi d'elements. Consisteix a entendre allò que volem dissenyar com un sistema format per diferents parts, cadascuna de les quals necessita unes coses per funcionar o dóna uns rendiments. Per tant si considerem que el balcó comestible forma part del sistema que és la casa o el lloc on vivim, i apliquem l'anàlisi d'elements obtenim una cosa més o menys com aquesta:


El primer que tindrem en compte per fer l'anàlisi són les característiques intrínseques, que són aquelles particularitats que cal tenir presents per a cada element:
- espai. Per fer el balcó comestible necessitem espai suficient. Òbviament si no en disposem no podem dur-lo a terme.
- continents, per a poder posar la terra on plantar. Pot semblar molt obvi, però com veurem més endavant dissenyar amb aquest nivell de detall permet afinar molt bé cada acció que durem a terme.
- atencions. Cal tenir en compte que el balcó comestible demanarà temps cada dia. És una altra obvietat, però és freqüent plantar més del que es pot atendre realment i acabar cultivant frustració.

En segon lloc, llistem les entrades/necessitats que calen per fer funcionar el balcó comestible:
- sol. Imprescindible gaudir d'un mínim de set hores directes. En el Biocultura em van preguntar si els miralls poden servir i vaig respondre que no ho he provat. Si no disposeu d'aquestes set hores, busqueu una alternativa, perquè el balcó comestible no serà viable sense suficient insolació directa.
- aigua. Cal regar i garantir prou humitat a la terra. Una bona idea en el cas d'un balcó comestible és fer-nos un gota a gota amb ampolles o muntar-lo amb microdips si tenim punt d'aigua..
- terra. Ideament farem servir una mescla com la que s'utilitza per als bonsais: 1/3 marga o argila, 1/3 hu,us o compost i 1/3 sorra de riu o riera.
- plantes
- nutrients. No n'hi ha prou amb la terra, en un balcó comestible les hortalisses consumeixen els nutrients dels testos de manera ràpida, cal restituir els nutrients per garantir que tot surti segons els plans. Per això cal preveure que cal aportar compost periòdicament (ens el podem fer en el propi balcó).
- vent i pol·linitzadors. Molt importants per obtenir alguns productes de fruits. Cal descartar els menjadors i interiors que no estiguin airejats unes quantes hores al dia.

Finalment per acabar l'anàlisi d'elements llistem les sortides/productes de cada element. En el cas del balcó comestible:
- podem obtenir menjar.
- herbes aromàtiques per cuinar, infusions i altres usos
- podem obtenir llavors. Algunes ubicacions en la ciutat són molt apropiats per poder cultivar varietats genèticament interessants amb garanties de no tenir creuaments amb cultius pròxims
- flors per alegrar el balcó i la vista
satisfacció, molta satisfacció en veure com creix tot, especialment quan es desenvolupa segons les previsions ;-)
- per últim obtenim residus, que podem ciclar en el propi balcó amb un vermicompostador.


Fet aquest anàlisi, el proper pas és mirar quines entrades i sortides es poden tancar en forma de cicle. En tota la informació que he trobat a internet sobre balcó comestible, el cicle és lineal: s'aporten els elements de l'entrada i s'obtenen els productes de la sortida, sense cap relació entre sí.
L'espai no és el límit: és la imaginació.



Related Posts with Thumbnails