Les famílies botàniques a l'hort

Les associacions i les rotacions de cultius són imprescindibles per a una correcta gestió dels cultius de l'hort. Per aquesta raó és important saber a quina família botànica pertany cada hortalissa:

• Solanàcies: patata, tomata, pebrot i albergínia.
• Umbel·líferes: pastanaga, api, fonoll i julivert.
• Liliácies: all, ceba, calçot, porro i espàrrec.
• Lleguminoses: mongetes, faves, pèsols, tirabecs, soja i cacauet.
• Crucíferes: col, col xinesa, rave, col lombarda, col de Brussel·les, coliflor, bròquil, col aloma i nap. 
• Compostes: enciam, xicoina, nyàmera, girasol, escarola, card i carxofera.
• Quenopodiàcies: bleda, remolatxa i espinac.
• Cucurbitàcies: carbassó, carbassa, cogombre, meló i síndria.

Si tens els carbassó petit...

Primer de tot: confiança. Aquest bloc no registra els visitants i els dos sabem que el títol t'ha cridat l'atenció perquè vols fer una consulta per a un amic. Ja ens entenem.

Sovint se m'adreça gent demanant-me quin tractament han de fer per tal que els carbassons pugin bé. En la majoria dels casos m'expliquen que queden groguencs de la punta i es van marcint abans de venir grans. En altres casos els carbassons es marceixen de la punta o bé només es fan grans pel mig i queden amorfs.

En tots dos casos el problema no és de plagues ni d'enfermetats: senzillament tenim una pol·linització deficient. Aquest fet es produeix especialment en horts urbans, de balcó, o d'espais molt reduïts.

La solució és senzilla: planetu molta flor al voltant dels carbassons. Farà venir els pol·linitzadors de la vostra zona i ells faran la feina ;-)

El balcó comestible: tancant cicles

En el darrer article explicàvem l'anàlisi d'elements a l'hora de començar a dissenyar un balcó comestible. En aquest veurem com l'anàlisi d'elements ens permet tancar cicles.

En permacultura considerem que la contaminació és el resultat d'un sistema amb cicles mal tancats. En aquest sentit vàrem veure que una de les sortides que produeix un balcó comestible són residus (principalment les restes de les plantes que no menjarem). Hi ha d'altres elements a casa com ara la cuina que també produeixen residus.

Disseny del balcó comestible

En el disseny en permacultura ens esforcem molt en tancar cicles. Farem algunes pinzellades al disseny d'un balcó comestible estenent tot allò que vàrem explicar en el taller del Biocultura i veurem en la pràctica com funciona això de tancar cicles aplicat a un hort urbà.

El primer pas en el disseny en permacultura és dissenyar sobre el paper. A les persones que practiquem permacultura ens agrada explicar que els errors els cometem en el paper per estalviar-nos temps, energia i il·lusió. 

En aquest cas utilitzarem una tècnica de disseny en permacultura que anomenem anàlisi d'elements. Consisteix a entendre allò que volem dissenyar com un sistema format per diferents parts, cadascuna de les quals necessita unes coses per funcionar o dóna uns rendiments. Per tant si considerem que el balcó comestible forma part del sistema que és la casa o el lloc on vivim, i apliquem l'anàlisi d'elements obtenim una cosa més o menys com aquesta:

Balcó comestible en permacultura, demà a Biocultura

Demà a les dotze del matí oferiré una conferència-taller convidat pels amics d'Ecohabitar. El tema serà una aproximació al balcó comestible en el qual explicarem algunes tècniques per millorar el cultiu d'hortalisses en terrassa. Aquestes tècniques, com ara el vermicompostatge o l'ús de materials reciclats per fer un reg gota a gota, normalment s'expliquen poc o no s'expliquen en les webs especialitzades en cultius de balcó. Per aquesta raó us pot interessar venir, tant si sou novells i voleu començar, com si ja sou experts en el tema i teniu ganes d'aprofundir i aprendre una perspectiva nova.
Com en altres anys, al llarg de la conferència abordarem també com és el procés de disseny en permacultura, de manera que si us interessa una introducció ràpida a com es treballa en el disseny en permacultura, també us resultarà útil venir.

A partir de la setmana vinent anirem explicant en aquesta web alguns dels continguts del taller, entre ells la construcció d'un vermicompostador a partir de materials reciclats.

Mongeta xinesa: Vigna unguiculata

La mongeta xinesa o mongeta llarga gegant és relativament coneguda a casa nostra. En alguna ocasió n'he vist en algun supermercat al costat dels leechees, les papaies i altres productes més o menys exòtics a on visc.

Les tavelles s'identifiquen de seguida perquè fan d'entre vint i cinquanta centímetres, i es comercialitzen senceres.

Les primeres tomateres: plantar aviat o esperar?

Hi ha una dita en castellà que diu que "no por mucho madrugar amanece más temprano". Aquesta dita és plenament aplicable a la plantació de les primeres tomateres.

Hi ha clients que el mes de març em comencen a preguntar quan començarem a plantar tomates. La meva resposta és: "per què tan aviat?". I la seva resposta és que si ja en plantem ara, en podrem collir abans.

Planificació de l'hort: rotació de cultius a les parades en crestall

ATENCIÓ: SI BUSQUEU UN SISTEMA FLEXIBLE PER A LA ROTACIÓ DE CULTIUS AQUEST ALTRE MÈTODE US SERÀ MÉS ÚTIL.

Rave, pastanaga i enciam: mínim espai i màxim rendiment

La sembra conjunta de rave, pastanaga i enciam és una de les associacions més antigues que es practiquen en agricultura ecològica i molt profitosa pel que fa a l'espai. Consisteix a sembrar barrejades les tres llavors en la mateixa línia.

Cinc punts a tenir en compte abans de començar a cultivar un hort

En una reunió avui amb un client aquest em comentava la seva intenció de podar l'any vinent els fruiters del forest garden amb l'objectiu de garantir-ne el màxim rendiment. Per uns moments m'he sentit desconcertat, i a continuació li he explicat que un forest garden no es dissenya per buscar el màxim rendiment en un sentit convencional.