Rotacions de cultius a l'hort

Ahir vaig fer aquesta xerrada al Biocultura convidat per l'Instituto EcoHabitar. Vàrem escollir aquest tema per una anècdota de fa uns dies, quan l'amic d'un client visitava l'hort que he començat fa quatre mesos com a regal per a la meva amiga Dolo a Banyoles. Va quedar sorprès perquè esperava trobar un hort convencional i el que va trobar era una altra cosa ben diferent. Li va agradar, però va dir amb una barreja de sentència i frustració que "el primer any tot va molt bé, però a partir del tercer ja no".

Les famílies botàniques a l'hort

Les associacions i les rotacions de cultius són imprescindibles per a una correcta gestió dels cultius de l'hort. Per aquesta raó és important saber a quina família botànica pertany cada hortalissa:

• Solanàcies: patata, tomata, pebrot i albergínia.
• Umbel·líferes: pastanaga, api, fonoll i julivert.
• Liliácies: all, ceba, calçot, porro i espàrrec.
• Lleguminoses: mongetes, faves, pèsols, tirabecs, soja i cacauet.
• Crucíferes: col, col xinesa, rave, col lombarda, col de Brussel·les, coliflor, bròquil, col aloma i nap. 
• Compostes: enciam, xicoina, nyàmera, girasol, escarola, card i carxofera.
• Quenopodiàcies: bleda, remolatxa i espinac.
• Cucurbitàcies: carbassó, carbassa, cogombre, meló i síndria.

Canyes per a l'hort: quan fer el pelacanyes

Les canyes que duren més i millor són les que es tallen el mes de febrer amb lluna descendent. Si alguna vegada les heu fet a l'estiu sabeu que són trencadisses. De fet de vegades s'esberlen només de clavar-les a terra.

És molt important (i farregós) pelar-les. En cas que no ho feu les fulles adherides a la tija desenvolupen un fong de color negre que taca molt la roba. Per aquesta raó sempre es comercialitzen pelades, i en català anomenem pelacanyes a algú que és pobre, pobre, perquè per pelar-les cal temps i paciència i no es pot pagar massa bé.

La canya més comú a casa nostra és l'Arundo donax, i com la resta de canyes és invasora. Si no fos il·legal us diria que cal que talleu les canyes del llit d'una riera propera sense que l'Agència Catalana de l'Aigua ho pugui saber ni us vegin els agents forestals, així netegeu la riera de cara a les properes riuades. Però no us ho puc dir.

Si tens els carbassó petit...

Primer de tot: confiança. Aquest bloc no registra els visitants i els dos sabem que el títol t'ha cridat l'atenció perquè vols fer una consulta per a un amic. Ja ens entenem.

Sovint se m'adreça gent demanant-me quin tractament han de fer per tal que els carbassons pugin bé. En la majoria dels casos m'expliquen que queden groguencs de la punta i es van marcint abans de venir grans. En altres casos els carbassons es marceixen de la punta o bé només es fan grans pel mig i queden amorfs.

En tots dos casos el problema no és de plagues ni d'enfermetats: senzillament tenim una pol·linització deficient. Aquest fet es produeix especialment en horts urbans, de balcó, o d'espais molt reduïts.

La solució és senzilla: planetu molta flor al voltant dels carbassons. Farà venir els pol·linitzadors de la vostra zona i ells faran la feina ;-)

Balcó comestible en permacultura, demà a Biocultura

Demà a les dotze del matí oferiré una conferència-taller convidat pels amics d'Ecohabitar. El tema serà una aproximació al balcó comestible en el qual explicarem algunes tècniques per millorar el cultiu d'hortalisses en terrassa. Aquestes tècniques, com ara el vermicompostatge o l'ús de materials reciclats per fer un reg gota a gota, normalment s'expliquen poc o no s'expliquen en les webs especialitzades en cultius de balcó. Per aquesta raó us pot interessar venir, tant si sou novells i voleu començar, com si ja sou experts en el tema i teniu ganes d'aprofundir i aprendre una perspectiva nova.
Com en altres anys, al llarg de la conferència abordarem també com és el procés de disseny en permacultura, de manera que si us interessa una introducció ràpida a com es treballa en el disseny en permacultura, també us resultarà útil venir.

A partir de la setmana vinent anirem explicant en aquesta web alguns dels continguts del taller, entre ells la construcció d'un vermicompostador a partir de materials reciclats.

Mongeta xinesa: Vigna unguiculata

La mongeta xinesa o mongeta llarga gegant és relativament coneguda a casa nostra. En alguna ocasió n'he vist en algun supermercat al costat dels leechees, les papaies i altres productes més o menys exòtics a on visc.

Les tavelles s'identifiquen de seguida perquè fan d'entre vint i cinquanta centímetres, i es comercialitzen senceres.

La Permacultura NO funciona (ni l'agricultura ecològica)

Ahir parlava amb un company permacultor de Tarragona que em descrivia el desencís d'alguns dels seus veïns amb la permacultura. Consideren que aquesta és molt vàlida per fer horts d'autoconsum, però que s'estavella quan es tracta de fer horta de producció.
En primer lloc cal tenir en compte que la permacultura no és un sistema de fer horts, és un sistema de disseny. Si el disseny no funciona cal veure què ha fallat, però no es pot dir que la permacultura no funciona. Aquesta afirmació equival a dir que coure els aliments no funciona perquè se'ns ha cremat la paella.

El cas és que tot això em va dur a reflexionar que amb l'agricultura ecològica passa el mateix: molta gent creu que no funciona, i molta altra afirma que no funciona perquè ho ha "provat" o coneix a "algú que ho va provar i no li va funcionar".

Curs d'Hort-Jardí

Aquest curs va adreçat específicament a gent que mai abans ha fet un hort i no sap ben bé com posar-s'hi, i a gent que ja sap fer hort però vol passar a utilitzar tècniques d'agricultura ecològica per produir aliments més sans.
Les tècniques i conceptes que explicarem en el curs s'orienten a la creació d'espais de cultiu que a més de sans i productius siguin estèticament atractius. A més els conceptes coincideixen amb els continguts del Mòdul 3 del Curs de Certificat de Disseny en Permacultura, per la qual cosa el curs és convalidable per a l'obtenció del Certificat de Disseny en Permacultura expedit per l'Academia de Permacultura Nodo Espiral.

Les primeres tomateres: plantar aviat o esperar?

Hi ha una dita en castellà que diu que "no por mucho madrugar amanece más temprano". Aquesta dita és plenament aplicable a la plantació de les primeres tomateres.

Hi ha clients que el mes de març em comencen a preguntar quan començarem a plantar tomates. La meva resposta és: "per què tan aviat?". I la seva resposta és que si ja en plantem ara, en podrem collir abans.

Rave, pastanaga i enciam: mínim espai i màxim rendiment

La sembra conjunta de rave, pastanaga i enciam és una de les associacions més antigues que es practiquen en agricultura ecològica i molt profitosa pel que fa a l'espai. Consisteix a sembrar barrejades les tres llavors en la mateixa línia.

Construcció d'un hort "instantani"

En aquest article apliquem diferents tècniques utilitzades en permacultura combinades entre elles en el disseny i construcció de l'hort que en la primavera de l'any 2001 vaig fer per als avis de les meves filles.

Aquest article és una bona introducció a l'encoixinat amb palla que utilitzem en permacultura. També és molt indicat per a gent que vulgui començar un hort en qualsevol tipus de terreny aplicant el principi d'actitud de "treballar amb la natura i no contra ella".

"Si vols un bon aller... fes-ho dins un cendrer".

L'any passat durant una xerrada d'introducció al compostatge a Sant Miquel de Fluvià vaig poder conèixer a l'Ives Gras, un horticultor i activista amb molta experiència i una interessant col·lecció de llavors tradicionals, algunes del Rosselló. En el moment en que parlàvem de l'interès o no d'afegir cendra a la pila de compost l'Ives ens va ensenyar un refrany que va aprendre a Montferrer (Vallespir): "Si vols un bon aller... fes-ho dins un cendrer".

Cinc punts a tenir en compte abans de començar a cultivar un hort

En una reunió avui amb un client aquest em comentava la seva intenció de podar l'any vinent els fruiters del forest garden amb l'objectiu de garantir-ne el màxim rendiment. Per uns moments m'he sentit desconcertat, i a continuació li he explicat que un forest garden no es dissenya per buscar el màxim rendiment en un sentit convencional.